Verònica Cantó: (AVL) "Les veus expertes adverteixen que estem a prop d'una situació d'emergència lingüística"

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua insta a una acció col·lectiva per a revertir el desús del valencià i evitar arribar a un punt de no retorn

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Verònica Cantó / À Punt NTC

"El valencià serà de tots o no serà", va deixar escrit Joan Fuster en els seus aforismes. Paraules que aquest dimecres ha recuperat la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, en una crida col·lectiva a la ciutadania a normalitzar l'ús de la llengua pròpia, després de constatar-se un retrocés. "Les veus expertes adverteixen que estem a prop d'una situació d'emergència lingüística, un punt de no retorn", ha explicat Cantó en Les notícies del matí. "Si no fem coses i revertim la situació, ho tenim molt agre", ha explicat Cantó.

La presidenta de l'AVL, que compleix un any al capdavant de la institució, ha lamentat que a comarques valencianoparlants, com el Baix Vinalopó, s'ha constatat una "interrupció de la transmissió familiar del valencià", és a dir, que "els pares deixen de parlar en valencià els fills, quan abans era l'habitual". Al desembre, l'última enquesta de la Direcció General de Política Lingüística de la conselleria d'Educació, va revelar que l'ús del valencià havia disminuït huit punts, tot i que la competència lingüística havia augmentat. La davallada contrasta amb la vitalitat d'altres llengües cooficials en autonomies com el País Basc, on l'ús ha crescut un 12% en tres dècades en la població jove.

Per a la filòloga, no hi ha receptes màgiques per a reconduir la situació, diferents de la normalització de l'ús quotidià, incentivant-lo amb polítiques lingüístiques. "El valencià no pot ser una assignatura i prou. Volem guanyar també els patis, les extraescolars, els menjadors [...] Ha de servir per a trobar faena, guanyar clients, comprar, xarrar amb els amics, enamorar-se", ha raonat en els micròfons d'À Punt, on ha destacat la importància de la llengua pròpia com a tret identitari i element nuclear de l'autogovern.

El valencià no pot ser una assignatura i prou, volem guanyar també els patis

"El valencià sí que interessa, però els primers que ens ho hem de creure som nosaltres. Probablement, ens falten referents", ha explicat Cantó, que acaba de complir un any en la presidència de l'AVL. La població més jove està en el punt de mira de la institució que, contra l'estadística, veu amb esperança els concerts multitudinaris de bandes valencianes, com el que Zoom va fer a Madrid, així com l'impacte massiu d'influenciadors valencians en les xarxes socials en la població més jove, que Cantó considera "la partida que cal guanyar".

Ha lamentat la presidenta de l'AVL els complexos sobre el valencià en contextos tècnics o científics, les traves lingüístiques contra l'ús que encara perviuen en l'administració de justícia o els problemes dels valencianoparlants que revelen les denúncies en l'entorn sanitari. A més, ha retret la renúncia de molts polítics, a expressar-se en valencià. "La classe política és un referent. Seria una mostra d'exemplaritat, que feren un ús de la llengua en la tribuna. Sobretot en debats parlamentaris, on l'he trobat a faltar", ha explicat.

La classe política és un referent. Seria una mostra d'exemplaritat que feren un ús de la llengua en la tribuna

Sobre la política, la presidenta de l'AVL ha advertit contra la temptació de recuperar qualsevol batalla sobre la llengua, ja que creu que "la societat valenciana ha passat pantalla" i qualsevol conflicte només beneficia la colonització del castellà. Contestava Cantó una pregunta sobre l'anunci del PP de recuperar la llei de senyes d'identitat valencianes que va aprovar el Consell que presidia Alberto Fabra i que el Botànic va derogar el 2015, una norma que obria la porta a qüestionar el treball científic de l'AVL.

"Cal anar molt alerta, perquè la societat va canviant i els nostres representants han de viure també acompanyant la societat en cada moment", ha recomanat la presidenta de la institució, que ha reivindicat el paper de l'AVL per a desapassionar i rebaixar la visceralitat d'alguns debats que acompanyen la llengua i que, segons ha advertit, "poden perjudicar-la".

També et pot interessar

stats