Els valencians, els que més contraataquen els comentaris negatius en xarxes socials

Un estudi de la Fundació Mapfre i la Universitat de Deusto sobre la infinitat de maneres que hi ha de fer mal a les persones a través d'aquestes plataformes

Meta, propietària de Facebook i altres dues xarxes socials, perd guanys en els primers mesos de l'any
L'aplicació de Facebook oberta en un ordinador i un mòbil / À Punt NTC

Les persones usuàries de xarxes socials a la Comunitat Valenciana són les que més contraataquen els comentaris negatius que reben. Moltes de les interaccions solen emprar-se per a criticar conductes i idees, i més de la meitat, un 58%, tenen comptes secundaris anònims. El percentatge pràcticament duplica la mitjana d'Espanya, que és del 30%. Són algunes de les conclusions de l'estudi "Comentaris negatius en les xarxes socials", basat en una enquesta a 2.520 adults usuaris d'aplicacions com Instagram, Facebook, Twitter, TikTok, Snapchat o YouTube, que han presentat aquest dijous la Fundació Mapfre i la Universitat de Deusto (Bilbao). 

La investigació constata com la distància física i el disseny mateix de les plataformes socials, que permet expressar idees "lliurement" fins i tot des de l'anonimat, emparen i afavoreixen l'insult i els comentaris despectius. I remarca que aquestes opinions poden causar greus danys en la salut mental de qui les rep. Aquestes víctimes pateixen problemes psicològics, socials, i fins i tot físics, que van des de la ira, l'insomni, la por i la tristesa, a la depressió, l'ansietat, l'estrés, la baixa autoestima, l'angoixa, o els problemes d'imatge corporal i les malalties cròniques, entre altres.

El document alerta sobre la infinitat de maneres que hi ha de danyar des d'una xarxa social. Començant per un simple "no m'agrada", fins al punt d'insultar, amenaçar, difondre falsos rumors o suplantar identitats. Accions que, en el cas del ciberassetjament es fan sempre mitjançant missatges privats.

La xarxa social amb més comentaris negatius és Facebook, seguida de Twitter, Instagram i, a vegades, YouTube, segons aquest informe. El que deixa clar és el fàcil que resulta atacar en les xarxes. Més de la meitat de les vegades (el 55%), els usuaris deixen comentaris negatius en perfils desconeguts i només el 18% de qui ataca ho fa a un contacte de la vida real. Quatre de cada deu vegades es fan des d'un compte anònim.

Davant els atacs, la resposta més generalitzada és la de bloquejar i esborrar el comentari (un 39,3% de les persones trien una d'aquestes dues opcions), davant d'un 20% que es defensa, un 16% que el comparteix i un 5,2% que contraataca amb un altre insult.

Dones i joves, els més vulnerables

Per sexes, l'estudi detalla que les dones usen més les plataformes en què predominen la imatge i el vídeo —com Instagram (77% de dones davant del 52% d'homes)—, probablement espentades pels rols de gènere i estereotips que les impulsen a buscar l'acceptació social a través de la imatge corporal. 

Però insultar té conseqüències: una de cada deu dones que reben comentaris negatius desenvolupa un trastorn alimentós i dismòrfia corporal. A més, el 10% rep comentaris negatius amb connotacions sexuals, sobretot les joves entre 18 i 25 anys. Com a resultat, elles presenten nivells més alts de depressió, ansietat i estrés, especialment les menors de 35 anys, que són les més sensibles (emocionalment) a aquests atacs.

Per edats, la xarxa preferida de la gent major de 35 és Facebook (el 80% hi té un perfil), mentre que Instagram és més popular entre joves de 18 a 34. Els que reben més comentaris negatius tenen 34-35 anys i els que més insulten són els majors de 45 (el 68%). I els que nivells més alt d'estrés, depressió i ansietat pateixen són els joves de 18 a 24 anys. Els majors de 65, en canvi, són els que es declaren més feliços.

L'informe conclou que per a combatre els insults en les xarxes és essencial tindre una bona educació emocional, una xarxa de suport social i estratègies d'adaptatives que ajuden a afrontar la situació. A més, aconsella implementar polítiques que regulen la conducta en aquestes plataformes, utilitzar algorismes o programes que filtren la negativitat que hi transita, posar en marxa protocols d'actuació i educar en l'ús.

També et pot interessar