València frena l'eclosió hotelera a Ciutat Vella
L'Ajuntament ha paralitzat temporalment les llicències per a prioritzar l'ús residencial al centre i obrir l'oferta hotelera a altres zones.
Gentrificació i turistificació. Paraules de moda que, agraden o no, es refereixen a un fenomen cada vegada més comú a les ciutats del segle XXI. En els casos de gentrificació la població originària d'un barri, generalment cèntric i popular, es veu desplaçada per una altra de major nivell adquisitiu. La turistificació, en canvi, parla de com afecta els residents d'un barri que els serveis, les instal·lacions i els comerços passen a orientar-se més al turista que al ciutadà. Eixe impacte comporta millores per al barri afectat, però també molt sovint l'encareix i això, a poc a poc, expulsa els residents.
A València, l'Ajuntament evita parlar en aquests termes i nega que el fenomen siga semblant al que està passant en ciutats com Barcelona. Però en els últims anys Ciutat Vella ha viscut diferents protestes veïnals contra l'eclosió turistica que en l'última dècada han viscut els barris més cèntrics de València. Una eclosió, que, segons el regidor d'Urbanisme, Vicent Sarrià, és positiva per a la ciutat però que cal repartir-la per diferents zones. I una de les mesures per a fer-ho possible ha sigut la suspensió temporal de la concessió de llicències per a nous hotels a Ciutat Vella. La mesura va ser aprovada en el ple de l'Ajuntament del 22 de febrer.
La decisió, explica Sarrià, "no afecta les que ja han presentat documentació de llicència d'activitat o obra, perquè la suspensió no és retroactiva". Per tant, continuaran avant les més de 50 peticions que ja estan en tràmit. Amb el fre a l'oferta hotelera, el consistori pretén prioritzar l'ús residencial al centre històric per tal d'evitar la pèrdua de veïnat. "No vol dir que s'excloga l'ús hoteler", assegura el regidor d'Urbanisme. Segons Sarrià, el que es pretén és "evitar el monocultiu a Ciutat Vella. Volem evitar una expulsió de l'ús residencial, que no acabem amb una saturació de l'ús hoteler o vinculat a l'hoteler, com és el cas dels apartaments turístics".
La suspensió temporal de la concessió de llicències es mantindrà el temps que l'Ajuntament tarde a presentar el PEP, el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, que estarà acabat en el primer semestre d'enguany. Entre altres coses, el PEP ha de decidir la compatibilitat dels usos del sòl a cada barri del centre històric: la Seu, la Xerea, el Carme, el Pilar-Velluters, el Mercat i Sant Francesc.
El veïnat a favor, els hostalers en contra
Les associacions veïnals aplaudeixen la decisió de l'Ajuntament i aprofiten per a reclamar més vivenda pública. "Que es rehabiliten finques per a poder viure amb un lloguer que siga assequible", demana Trini Piquer, presidenta de la Coordinadora d'Entitats Veïnals de Ciutat Vella. Segons Piquer, cal buscar una solució per a la gran quantitat de solars i edificis sense rehabilitar que hi ha perquè, segons denuncia, "Ciutat Vella torna a semblar Beirut".
La Federació d'Hostalers de la Comunitat Valenciana no veu amb bons ulls la mesura. "No som partidaris que s'aplique cap tipus de mesura que coharte la llibertat empresarial", explica Rafael Ferrando, president de la Federació. I afegeix que "si l'objectiu de l'Ajuntament és controlar l'allotjament no reglat, és a dir, els apartament turístics, no és la millor mesura limitar-ho tot". La mateixa opinió tenen en la Unió Gremial. Segons Toni Rodilla, membre de la directiva, "estem en contra que s'impedisquen negocis que puguen ser avantatjosos per a la ciutat. Considerem que les coses han d'estar ordenades i reglamentades, però ha de ser una regulació racional, no un tancament absolut".
