Vaersa estudia la reproducció en aigües obertes de la nacra per a intentar salvar-la
Aquest mol·lusc gegant endèmic del Mediterrani està en perill d’extinció i només es troba al Mar Menor i el delta de l'Ebre
La nacra és una espècie de clòtxina gegant que pot arribar a fer 120 centímetres i que es troba en perill d'extinció. Actualment, només habita en les aigües dels dos extrems del nostre territori: el Mar Menor i el Delta de l'Ebre, i un equip d'investigació valencià s'encarrega d'estudiar fins a on arriben les larves per a intentar salvar-la.
Al juliol, submergiren unes bosses dissenyades per a arreplegar les larves pelàgiques que les nacres solten a la mar en aigües de la Serra d’Irta (Baix Maestrat). L’esperança era que es fixaren al substrat que contenen les bosses i hi cresqueren, tal com ha explicat a À Punt el biòleg de Vaersa del projecte, Vicent Castañer. Aquests dies estan obrint les bosses per a comprovar si ha funcionat.
La següent tasca és separar els éssers vius que hi troben. Les larves poden fer d'un a set centímetres, així que és un treball minuciós. Aquesta vegada, cap dels col·lectors ha arreplegat larves de nacra, però quan en troben, les porten al centre d'investigació de la Universitat Catòlica de València. Allí les fan créixer fins que es fan adultes per a reintroduir-les en el medi natural, indica Castañer.
El 2016, la nacra va patir una mortalitat massiva perquè un protozou paràsit li impedia alimentar-se, per això ara només en queden al delta de l'Ebre i al Mar Menor. Conéixer fins a on arriben pot suposar el futur, de moment incert, d'aquesta espècie.
Paral·lelament a aquest projecte que intenta ajudar a la reproducció de la nacra en aigües obertes al nord de la Comunitat Valenciana, la Universitat Catòlica de València en té un altre a Calp (Marina Alta) que busca reproduir-les en captivitat.
