La UPV proposa augmentar la reutilització de l'aigua a les zones costaneres per a contindre la davallada en els recursos hídrics
Un estudi assenyala com adaptar al canvi climàtic la gestió de la demarcació hidrogràfica del Xúquer
Les conques amb major estrés hídric són especialment vulnerables al canvi climàtic i ho seran més a mesura que avance este fenomen. Per això, és necessari anticipar-se als impactes i prendre mesures preventives d'adaptació per a garantir una gestió òptima dels recursos hídrics i enfortir la resiliència d'estos sistemes.
Esta és la reflexió principal de Clara Estrela Segrelles i Miguel Ángel Pérez Martín, investigadors de la Universitat Politècnica de València pertanyents a l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA), en col·laboració amb el professor QJ Wang, de la Universitat de Melbourne, en el seu estudi sobre l'impacte del canvi climàtic en conques amb alt estrés hídric que ha sigut publicat en la revista científica Water.
L'article aborda de manera detallada l'adaptació en la gestió dels recursos hídrics a conques fluvials que ja experimenten una alta escassetat d'aigua, utilitzant com a cas d'estudi la demarcació hidrogràfica del Xúquer.
“L'àrea mediterrània és una de les regions més vulnerables del món: els models de canvi climàtic preveuen una reducció dels recursos hídrics naturals del 20% al 35% per a finals de segle, a causa de l'augment de les temperatures i la disminució de la precipitació entorn del 10 i el 20%”, assenyalen els autors de la investigació.
Mesures concretes proposades
Amb l'objectiu d'abordar esta problemàtica, es proposen índexs d'escassetat d'aigua, com a eines eficients per a analitzar la sostenibilitat dels sistemes de recursos hídrics, i definir mesures per a adaptar-ne la gestió al canvi climàtic. En el cas de la demarcació hidrogràfica del Xúquer la reducció prevista dels recursos hídrics naturals actuals serà entre el 20% i el 27%.
En este context, per a adaptar la gestió de l'aigua al canvi climàtic es presenten mesures concretes com “augmentar l'ús d'aigua reutilitzada generada a la franja costanera del 20% al 50%, és a dir de 91 hm³/any a 230 hm³/any; incrementar l'eficiència actual del reg del 54% al 80%, i augmentar lleugerament la dessalinització d'aigua de la mar en alguns casos concrets”, afirma Clara Estrela Segrelles, investigadora principal de l'article.
A més, també es proposa desenvolupar completament les interconnexions entre els sistemes de recursos hídrics i implementar energies renovables, mitjançant un enfocament innovador i sostenible, que permeta utilitzar energia subministrada per sistemes fotovoltaics per a mobilitzar els recursos des de la zona de generació fins a la zona de consum, segons explica el professor Miguel Ángel Pérez Martín.
Esta investigació subratlla la necessitat d'apostar per una gestió integrada i proactiva dels recursos hídrics, així com implementar enfocaments col·laboratius i multidisciplinaris per a abordar els impactes del canvi climàtic a les conques hidrogràfiques.
“Amb el desenvolupament adequat de les mesures proposades, s'espera que les conques altament estressades puguen adaptar-se de manera efectiva als desafiaments climàtics emergents i garantir la disponibilitat sostenible d'aigua per a les generacions futures”, conclouen els autors de la investigació.
