La UPV demostra que els paviments permeables retenen microplàstics i contaminació durant anys
Els investigadors conclouen que poden esdevindre "eines clau" per a limitar la transferència de microplàstics cap a rius i mars, tot i que advertixen de la necessitat d'incorporar estratègies de manteniment
Que els paviments permeables (aquells que deixen passar l'aigua de la pluja al sòl) reduïxen la quantitat de microplàstics que arriben als rius i a la mar és una realitat que apareix en diferents estudis en els últims anys. Ara, un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) aporta que esta capacitat de retindre microplàstics i contaminants es manté durant anys.
Els microplàstics s'han convertit en un problema al món. A la Comunitat Valenciana s'han detectat als corals i fins i tot en pulmons humans. Els microplàstics es concentren de manera majoritària a l'aigua dels llacs i embassaments d'on prové l'aigua potable que consumim. Ho mostrava en 2023 un estudi internacional publicat en la revista Nature, que ha tingut participació valenciana. I davant esta realitat, en 2023 la UE va aprovar un reglament destinat a reduir la presència de microplàstics en la nostra vida.
En eixe context, investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV han demostrat que els paviments permeables prefabricats usats en entorns urbans "poden mantindre la seua funcionalitat hidràulica i la seua capacitat de retenció de contaminants després de cinc anys de funcionament en condicions reals d'elevada pressió urbana". Per això, els investigadors conclouen que els paviments permeables "poden esdevindre ferramentes clau per a limitar la transferència de microplàstics cap a rius i mars, tot i que advertixen de la necessitat d'incorporar estratègies de manteniment específiques per a evitar la saturació progressiva del sistema", segons detalla en un comunicat la UPV.
El treball, desenvolupat per Darío Calzadilla-Cabrera, Eduardo García-Haba, Carmen Hernández-Crespo, Miguel Martín i Ignacio Andrés-Doménech, ha sigut publicat en la revista científica Water. La investigació se centra a avaluar el comportament ambiental de paviments permeables instal·lats en una zona de vianants de València, sotmesa a una intensa activitat urbana i comercial, que inclou mercats ambulants setmanals, trànsit de vianants i tràfic ocasional de cotxes de manteniment.
El repte, saber com evolucionen estos sistemes a llarg termini
El comunicat explica que un dels principals interrogants científics és saber com evolucionen estos sistemes a llarg termini i què ocorre amb els contaminants acumulats en la seua estructura porosa amb el pas del temps. Els investigadors van dur a terme durant dos anys campanyes de monitoratge hidràulic in situ, amb anàlisis de laboratori en lloses noves i en lloses extretes després de cinc anys de funcionament real. "Els resultats mostren que la permeabilitat dels paviments va disminuir aproximadament un 48% després de cinc anys d'operació a causa del rebliment progressiu per sediments i matèria orgànica", assenyala Carmen Hernández, coautora de l'article.
En tot cas, el sistema va mantindre valors molt superiors al llindar mínim establit en les guies tècniques de drenatge sostenible, la qual cosa confirma el seu correcte funcionament fins i tot sota condicions d'ús intensiu. A més, els assajos van demostrar que la neteja amb aigua a pressió va permetre recuperar al voltant del 42,5% de la capacitat d'infiltració. "Això evidencia que una gran part de la pèrdua hidràulica és reversible per mitjà d'estratègies adequades de manteniment, inclús en climes mediterranis caracteritzats per pluges torrencials i llargs períodes secs", afig Darío Calzadilla.
