Les universitats reforcen l’atenció mental davant el repunt d’anul·lacions de matrícules per ansietat i estrés

Nou universitats implantades al nostre territori, integrades amb la Generalitat en una xarxa de col·laboració pionera a Espanya, ampliaran els serveis d’atenció mental que ofereixen a l’alumnat. Les institucions acadèmiques han mostrat la preocupació “creixent” per la demanda d’atenció psicològica que perceben.

Segons assenyalen des de la Generalitat, totes les universitats valencianes, públiques i privades, amb formació presencial i a distància, constaten que estan incrementant-se les anul·lacions de matrícules “a conseqüència de l’ansietat i l’estrés”. Una situació que, com apunten des de la Generalitat, és nova i “no es donava amb tanta freqüència fa uns anys”.

Darrere d’aquesta situació, a més, estan els efectes de la pandèmia. “Ha descompensat els estudiants amb problemes psiquiàtrics previs, ha incrementat l’aparició de nous problemes, com els trastorns depressius i la ideació suïcida, i ha augmentat la demanda en l’atenció a la salut mental”, detallen fonts de la Generalitat.

A pesar que no hi ha dades de l’alumnat valencià, altres organismes sanitaris, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyalen que el 35% dels estudiants universitaris ha patit algun trastorn mental comú, com ara la depressió, l’ansietat, el pànic o les addiccions a l’alcohol o les drogues, en algun moment.

Així les coses, el 31% de la població universitària ha viscut algun d’aquests problemes almenys una vegada l’últim any. A més, aquestes patologies es donen en un període en què solen aparéixer la majoria de malalties mentals.

Per aquesta raó, les cinc universitats públiques valencianes, a més de la Cardenal Herrera-CEU, la Universitat Catòlica, la VIU i la UNED integren una comissió per a abordar el problema de la salut mental entre els universitaris, que és la primera d’aquestes característiques a Espanya. Els serveis que ofereixen els exposaran dijous.

Tot i el repunt de problemes mentals entre l’alumnat universitari, s’estima que “només una minoria busca ajuda professional, el que pot atribuir-se a diverses barreres, com ara l’autoestigma”. Per aquesta raó, les universitats valencianes volen posar en comú les bones pràctiques que funcionen amb l’atenció a la salut mental de l’alumnat, per a fer-les extensives a més estudiants que puguen estar en la mateixa situació.

No tindre un horitzó vital és infinitament més cruel per a un jove que per a un adultRafael Tabares - Comissionat de la Generalitat per a la salut mental

El comissionat de la Generalitat per a la salut mental, el psiquiatre Rafael Tabares, afirmava que la nostra societat “no pot permetre’s el luxe d’ignorar les necessitats dels joves” i remarcava que mancar d'“un horitzó vital és infinitament més cruel per a un jove que per a un adult”.

Per això, advoca per una aposta ferma a l’atenció mental de la població jove: “En aquests temps de calamitats s’han disparat els problemes dels joves i ells, però sobretot elles, ho conten. Per això, els governs han d’estar a l’altura i reconéixer que aquest col·lectiu rep menys atenció mental per càpita que uns altres grups d’edat”.