La UPV estudia com influïxen les emocions i la imatge dels candidats en la decisió de vot
El laboratori MACOM analitza les reaccions de huitanta participants davant dels cartells electorals de Feijóo, Sánchez, Abascal i Colau
Votem amb el cap o amb les emocions? Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) estudia com la imatge dels candidats i les reaccions emocionals que provoquen els cartells electorals poden influir en la percepció de l’electorat i en la decisió final de vot. La investigació està a càrrec del laboratori MACOM, especialitzat en neuromàrqueting polític i dirigit per David Juárez.
L’estudi, desenvolupat al campus d’Alcoi, analitza les expressions facials de les persones participants mentre observen diferents propostes de cartells electorals. Per a fer-ho, utilitzen una tècnica coneguda com a face coding o codificació facial, que permet identificar canvis visibles en el rostre, com ara els moviments de les celles o de la boca, i relacionar-los amb les reaccions que provoquen les imatges.
L’equip ha estudiat les respostes de huitanta participants en observar els cartells dels quatre principals candidats de cara a les eleccions del pròxim 29 de novembre: Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez, Santiago Abascal i Ada Colau. L’objectiu és identificar quines emocions transmeten les diferents propostes gràfiques i quina impressió generen abans que l’electorat conega els programes polítics.
Segons explica Juárez, l’aparença d’un candidat pot condicionar la intenció de vot perquè les persones en construïxen impressions sobre la competència, confiança i capacitat de lideratge abans de conéixer les seues propostes. En esta primera percepció intervenen elements com la mirada, la postura, la vestimenta, l’edat aparent i els trets físics. A més, una mateixa expressió pot interpretar-se de manera diferent segons el context de la campanya.
Una primera impressió en només un segon
El responsable de la investigació recorda que un estudi publicat en la revista Science en el 2005 va demostrar que n'hi havia prou amb un segon d'exposició al rostre d'un candidat perquè els participants es formaren una opinió sobre la seua competència. En les eleccions al Congrés dels Estats Units analitzades, estes impressions van permetre anticipar els resultats electorals millor que l'atzar.
Un altre estudi, publicat en 2011 per Gabriel Lenz i Chappell Lawson, va observar que la relació entre la imatge dels candidats i la decisió de vot era més intensa entre les persones amb menys coneixements polítics i més exposició a la televisió. Estos treballs reforcen la importància de l'aparença en la comunicació electoral i en la formació de les primeres impressions.
Finalment, Juárez destaca que les emocions i la identificació amb un grup també tenen un paper important en les campanyes. La mirada, els gestos i els missatges audiovisuals formen part d'una estratègia que busca connectar amb l'electorat i generar un sentiment de pertinença. Segons l'investigador, esta connexió emocional ajuda a explicar per què una imatge o un missatge poden provocar una reacció immediata abans que els votants valoren les propostes polítiques.