Una manera diferent de viure Tots Sants
Cada divendres a València, els familiars dels afusellats demanen el dret a posar nom i cognom a una làpida on poder dur flors.
Els cementeris valencians s’han omplit, com és habitual, per Tots Sants. Hi ha tantes històries com vides i diverses maneres de viure la festivitat. Alguns saben on estan soterrats els seus avantpassats, però altres no. I després hi ha les persones que creuen que saben on estan els seus éssers volguts.
En aquest últim grup està Amparo Belmonte. El seu avi, José Orts Alberto, va ser afusellat al Terrer de Paterna i soterrat a la fossa 120. Per a ella, un dia com hui cal fer dos visites: a qui està on toca, en aquest cas al cementeri de Meliana, on està l’àvia, i després a Paterna, al lloc on se suposa que està el iaio.
“Ma tia va preparar una botella i va posar el nom dins i li la va donar a l’enterrador. Supose que quan exhumen la fossa trobaran el cos del iaio amb la botelleta que porta el nom, si no s’ha fet malbé en el pas del temps”, explica Amparo.
La família d'Amparo es considera afortunada. Leoncio Badia, l'enterrador present en els afusellaments que enguany ha sigut guardonat a títol pòstum per la Generalitat, els va deixar traure el cos, netejar-lo i depositar-lo en un punt concret de la fossa. Però no tots els familiars van tindre tanta sort.
Cada dia de Tots Sants, aquestes famílies visiten el Terrer, el lloc on se suposa que estan els seus éssers volguts. El desig d'Amparo és fer realitat l'anhel de la seua iaia: soterrar el seu marit amb ella. Cada divendres, de 7 a 8 de la vesprada, a la plaça de la Mare de Déu de València, els familiars dels afusellats demanen el dret a posar nom i cognom a una làpida on poder dur flors.
