Una llista de 5.400 valencians i valencianes condemnats a treballs forçats durant el franquisme ix a la llum

La base de dades, que la Diputació de València ha fet pública, és una eina que permet localitzar familiars represaliats.

Batalló de Treballadors procedent de Llutxent
Batalló de Treballadors procedent de Llutxent / Diputació de València

Més de 5.400 valencians i valencianes de les comarques del centre van ser part dels batallons de treballs forçats del franquisme des de l’inici de la Guerra Civil fins a 1942. Ara, l’àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València ha publicat una base de dades que familiars, investigadors i la ciutadania en general poden consultar.

La llista de noms s’ha extret de l’Arxiu General Militar de Guadalajara i permet buscar persones pel seu nom i cognom, municipi o quinta. El sistema de treballs forçats va ser utilitzat durant el franquisme com a castic polític i a inicis de la postguerra va arribar a sumar més de 90.000 represaliats a tot l’estat espanyol.

La documentació sobre els afectats és fruit del treball d’un equip especialitzat contractat per la Diputació de València sota la direcció del membre de l'Aula de Memòria Democràtica de la Universitat de València Màrius Climent, que ha obtingut aquestes dades entre més de 3.000 caixes amb expedients personals generats per la Inspecció de Camps de Concentració i la Direcció de Camps de Concentració i Batallons Disciplinaris.

Aquesta base de dades se suma a les sis que la Diputació de València ja havia posat a l’abast de la ciutadania, amb informació sobre les víctimes de la repressió franquista i republicana al País Valencià, i sentències del Tribunal d’Orde Públic que afecten valencians i valencianes, entre d’altres.

Eina per a localitzar familiars

El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, ha emfasitzat que l’objectiu d’aquesta iniciativa és afavorir que la ciutadania puga localitzar fàcilment familiars, però també és una eina que permet trobar informació sobre els presoners republicans al personal investigador.

Entre els opositors al règim franquista es distingia entre desafectes, que van formar els coneguts com a Batallons de Treballadors, i als que s’atribuïen delictes. El Decret del Nou Estat, en maig de 1937, concedia el dret al treball als presoners i presos polítics, la qual cosa atorgava falsa legalitat als castics.

El responsable provincial de Memòria Històrica, però, també ha recordat que no van ser únicament els soldats que van ser obligats a fer treballs forçats. Esposes d’homes empresonats o afusellats per la dictadura també van ser destinades a tasques com les de neteja, recollida de la collita, servei domèstic i altres ocupacions “en benefici particular de les elits polítiques i econòmiques”.

Construcció de la memòria des de l’art

Ana Teresa Ortega Aznar, Premi Nacional de Fotografia 2020, ha sigut reconeguda recentment per la tasca de construcció de la memòria i història col·lectives realitzada mitjançant la seua obra.

L'artista visual alacantina va dedicar l'exposició “Cartografies silenciades” als camps de treballs forçats franquistes, amb fotografies dels antics centres penitenciaris. Ortega Aznar també ha posat l’accent en les obres públiques realitzades pels represaliats. “Van fer pràcticament tota l’obra pública a Espanya” i “empreses privades es beneficiaven del treball dels presos”, emfasitzava la fotògrafa durant la presentació de la seua recerca artística al Centre del Carme de València.

També et pot interessar