Una jubilada d’Elx, primera dona reconeguda amb el dret a un complement de pensió per haver criat la neta en acolliment familiar
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana avala la pretensió de la jubilada d'Elx, que va tindre la neta 26 anys en acolliment familiar, per a cobrar una prestació circumscrita només a fills
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut per primera vegada en una sentència el dret d'una dona jubilada a percebre en la pensió el complement per bretxa de gènere, per la cura d'una neta a què va tindre vora 26 anys en acolliment familiar.
L'Alt Tribunal valencià revoca així la sentència dictada en maig del passat any per un jutjat social d'Elx (Baix Vinalopó), que va desestimar la demanda de la pensionista i va confirmar en primera instància la resolució de l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS).
El dret a percebre un complement per bretxa de gènere en les pensions contributives està regulat en l'article 60 de la llei general de la seguretat social, que circumscriu estrictament a la cura de fills.
La defensa de la jubilada, que ja cobra dos complements per la cura de sengles fills, va demanar que se li n'aplicara un tercer per la cura de la neta, de la qual s'havia fet càrrec des de l'any 1995 fins a la seua jubilació, l'any 2021, sota la figura de l'acolliment permanent. Argumentava que la situació havia de ser equiparada a la filiació natural o adoptiva.
L'INSS li ho va denegar el març de 2022, decisió que va ser confirmada dos anys després per un jutjat. No obstant això, la sala social del TSCV ha acabat donant la raó a la pensionista. Entén que no se la pot excloure del complement perquè va reclamar la figura de l'acolliment familiar per a fer-se càrrec de la neta, davant de la impossibilitat d'adoptar-la, com prohibix el Codi Civil. El tribunal entén que este benefici se li pot estendre perquè és compatible amb l'objectiu de l'article 60, "compensar als progenitors per la incidència que amb caràcter general haguera pogut tindre en la seua carrera d'assegurança la dedicació a cura dels fills".
Un dret supeditat a la "cura de fills" al marge del "fet biològic"
“El dret al complement que es reclama no està supeditat en la nostra legislació al fet biològic, sinó a cura dels fills, siguen estos biològics o adoptats, i quina major mostra de cura i dedicació que l'acreditada per la sol·licitant en relació amb la seua neta, amb la qual no va poder formalitzar una relació d'adopció per impediment legal”, afig la sala.
Els magistrats al·ludixen també a la Llei orgànica 1/1996 de protecció jurídica del menor, que imposa a l'administració “l'obligació de reconéixer a la família acollidora els mateixos drets que reconeix a la resta d'unitats familiars”.
La sentència pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.
