Una asseguradora pagarà més d'un milió d'euros a una xiqueta amb seqüeles neurològiques d'una infecció hospitalària

La menor es va infectar quan va nàixer en un hospital privat de València a l'agost de 2014

Hospital 9 d'Octubre a València
Hospital 9 d'Octubre a València / À Punt NTC

La secció sisena de l'Audiència de València ha condemnat una asseguradora a indemnitzar una xiqueta amb 1.076.330 euros, més els interessos legals, per les seqüeles neurològiques greus patides arran d'una infecció hospitalària que va patir poc després de nàixer en un hospital privat de València, a l'agost de 2014.

D'aquesta manera, la sala dona la raó a la família, representada pels serveis jurídics de l'associació El Defensor del Pacient, i estima parcialment el recurs presentat per la mare enfront de la decisió del jutjat de primera instància que va desestimar la demanda. En un altre procediment, que es va desenvolupar en la via penal, es va absoldre el ginecòleg que va atendre el part perquè es va determinar que la seua actuació no va ser constitutiva de delicte.

La sentència ja és ferma, segons ha informat l'entitat en un comunicat. La mare, de 31 anys i en la seua segona gestació, va ingressar a l'Hospital 9 d'Octubre de València, inclòs en l'asseguradora dels pares. La menor va nàixer per cesària als huit mesos d'embaràs i no es va reflectir que tinguera una infecció durant el naixement ni en el període neonatal immediat. Els cultius inicials van ser negatius i no existien alteracions en l'analítica. La van tractar amb antibiòtics profilàctics i la van intubar després del naixement. Així mateix, l'exploració neurològica era normal, d'acord amb la seua edat gestacional, i es van fer dues ecografies que no van mostrar alteracions.

L'evolució durant les primeres 36 hores de vida va ser molt bona però, a les 42 hores de nàixer, mentre estava ingressada en Neonatologia, va desenvolupar una infecció per un germen d'origen hospitalari "molt agressiu". Li va produir una inestabilitat greu i alteracions de la coagulació que van donar lloc a nombrosos focus hemorràgics cerebrals.

Es tractava d'un germen intrahospitalari que es pot transmeytr per contacte amb les mans i objectes mal desinfectats. En concret, s'apunta que existeixen dades objectives que el contagi s'hauria produït en les maniobres de canalització o d'intubació. A conseqüència, la xiqueta va patir lesions neurològiques greus: encefalomalàcia, porencefàlia (quistos en el teixit cerebral), retard en el desenvolupament, ceguesa i epilèpsia. Per tot això, se li va reconéixer una gran invalidesa.

La sentència de l'Audiència corregeix la decisió de primera instància i considera que la xiqueta "va nàixer bé, no existia la infecció en el moment del naixement, i que no podia existir un germen previ o en nàixer que no donava signes, ni aparents ni en els cultius". A més, afirma que "es va repetir l'analítica al cap de 36 hores i tampoc apareixia". Segons conclou l'escrit, "fins a eixe moment no apareixia infecció hospitalària".

Un risc que es podia previndre, segons la defensa de la família

Per a l'associació, l'aspecte "rellevant" de la sentència és que recorda la doctrina recent del Tribunal Suprem: adverteix que en aquests supòsits "s'inverteix la càrrega de la prova i és al centre hospitalari al qual, en tot cas, li correspon justificar la culpa exclusiva de la víctima o l'esdeveniment imprevisible o inevitable". Alhora, afirma que quan es produeix una infecció d'origen hospitalari, "estem davant d'un risc que es podia previndre i reduir, perquè l'experiència demostra que la instauració i escrupolosa observança de protocols preventius rebaixa considerablement les infeccions d'aquesta etiologia, la qual cosa qüestiona la seua inevitabilitat com a criteri absolut".

Que l'asseguradora pretenga excloure per complet la seua responsabilitat "resulta clarament abusiu i desproporcionat, quan exoneraria sempre i en qualsevol supòsit el demandat, per qualsevol reclamació del tipus que fora, per defectuosa atenció o per qualsevol supòsit imaginable", segons el text.

Des de l'associació El Defensor del Pacient destaquen que aquests fets "posen en evidència la necessitat que no solament existisquen protocols d'asèpsia als hospitals, sinó que a més es complisquen rigorosament, ja que, en cas contrari, es produeixen fets com el present, amb les greus seqüeles que han originat a la menor d'edat per a tota la vida".

També et pot interessar

stats