Un al·lucinogen present en el verí d'un gripau té potencial per a tractar la depressió i l'ansietat
La investigació s'ha fet només en ratolins, però aprofundeix en els mecanismes pels quals el component 5-MeO-DMT interactua amb el cervell
El verí del gripau de l'espècie bufo alvarius, autòcton del Desert de Sonora (entre els Estats Units i Mèxic), conté una substància al·lucinògena que, convenientment modificada, podria ser una opció terapèutica eficaç contra la depressió i l'ansietat. Així ho confirmen els resultats preliminars d'un estudi fet en ratolins i publicat en la revista Nature este dimecres.
La investigació, encapçalada per l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, se centra en el mecanisme pel qual el psicotròpic 5-MeO-DMT —present en el verí del gripau del Desert de Sonora (incilius alvarius) i que s'associa a intenses experiències psicodèliques— interactua amb un receptor de serotonina anomenat 5-HT1A.
Recerques científiques recents ja han demostrat el potencial dels medicaments psicodèlics, que es creu que actuen a través d'una interacció amb els receptors de serotonina, per a tractar trastorns mentals com són la depressió i l'ansietat. Fins ara, el gruix de les investigacions s'ha centrat en un receptor de serotonina anomenat 5-HT2A i s'han dedicat menys esforços a investigar el paper del 5-HT1A en els efectes d'estos compostos.
Activitat antidepressiva, sense efectes al·lucinògens
Ara, l'equip encapçalat per Daniel Wacker a l'Hospital del Mont Sinaí ha desenvolupat una variant de l'al·lucinogen 5-MeO-DMT i n'ha provat l'eficàcia en ratolins. Quan s'ha comparat amb l'LSD i els agonistes 5-HT1A d'ús clínic, s'ha observat que el compost produïa una activitat antidepressiva similar, però sense els efectes al·lucinògens del compost inalterat, resumeix Nature.
Estes troballes aclareixen les formes en què este tipus de psicotròpic pot modular els receptors del cervell dels mamífers i suggereixen una possible via per al desenvolupament de medicaments contra trastorns neuropsiquiàtrics, encara que cal més recerca per a avaluar si els resultats podrien traslladar-se als éssers humans.
Psicodèlics com l'LSD i la psilocibina —substància extreta de bolets— han entrat en assajos clínics "amb resultats inicials prometedors, si bé encara no s'entén com s'involucren en diferents dianes moleculars en el cervell per a desencadenar els efectes terapèutics" ha explicat Audrey Warren, del Mont Sinaí i una de les firmants de l'estudi.
Esta última investigació destaca per primera vegada com els receptors de serotonina, com el 5-HT1A, probablement modulen els efectes subjectius de l'experiència psicodèlica i també exerceixen un paper potencialment fonamental en el resultat terapèutic observat clínicament.
Warren estima que l'estudi "permetrà comprendre millor la complexa farmacologia dels psicodèlics, en la qual intervenen molts tipus de receptors". Un altre objectiu a curt termini per als científics és investigar l'impacte de la 5-MeO-DMT en models preclínics de depressió, perquè ateses les restriccions d'investigació entorn de les drogues psicodèliques, els estudis amb un derivat de la 5-MeO-DMT s'han limitat a models animals.
La investigació ha demostrat, agrega la científica, que els al·lucinògens tenen efectes fisiològics complexos que abasten molts tipus de receptors diferents i basant-se en esta última troballa pretenen desenvolupar teràpies millorades per a una sèrie de trastorns mentals.
