Un estudi de la UV demostra la producció de colorants a la cova del Parpalló durant el paleolític
Utilitzaren plaquetes de pedra calcària per a processar òxids de ferro i altres materials pigmentants
Un estudi dels artefactes pintats a la cova del Parpalló, a Gandia (Safor), ha demostrat que s'usaven molins, matxucadors i paletes per a produir colorants durant el paleolític superior al sud-est de la península Ibèrica. L'article s'ha publicat en la revista Journal of Archaeological Science: Reports, ha informat este dimecres la Universitat de València (UV).
Este nou estudi sobre els conjunts arqueològics del Parpalló revela que es van usar un gran nombre plaquetes de pedra calcària com a eines per al processament d'òxids de ferro i altres materials colorants.
Este jaciment ha proporcionat una de les col·leccions més importants d'art moble paleolític, amb 4.116 artefactes pintats i/o gravats, majoritàriament plaquetes calcàries, que daten des del gravetià fins al magdalenià.
A través d'una combinació d'anàlisis de marques d'ús i tècniques fisicoquímiques no destructives, l'estudi identifica una àmplia varietat de pràctiques tècniques, incloent-hi la molta i el macat amb percussors i molins, i la preparació de mescles de colorants en paletes.
En l'estudi han participat Daniela Rosso, investigadora Ramón y Cajal en el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, de l'Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) de la UV; i Valentín Villaverde, catedràtic emèrit del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
L'evidència del processament de pigments de diferents colors i composicions —principalment colorants rojos i grocs rics en ferro— suggerix un ús repetit i variat d'estes eines al llarg del temps. En conjunt, l'estudi destaca la complexitat de l'ús de colorants en la cova del Parpalló, la qual cosa implica una gran diversitat d'eines, tècniques i matèries primeres.
Esta variabilitat, juntament amb els canvis en la distribució estratigràfica dels artefactes pintats, suggerix una transformació a llarg termini en l'ús dels pigments, passant d'aplicacions principalment artístiques cap a un ventall més ampli de pràctiques funcionals o simbòliques.
La cova del Parpalló destaca tant per la seua extensa seqüència estratigràfica, que abraça des del gravetià fins al magdalenià, com pel seu excepcional conjunt d'art moble. A més, oferix una oportunitat única per a comprendre millor el paper del color durant un període clau en el desenvolupament de les cultures complexes al sud-est de la Península.
