Un estudi de la UV conclou que l'eliminació de la violència contra les dones no és un objectiu realista a curt termini
Una de les conclusions de l'estudi és que alguns dels països més desenvolupats i amb més nivells d'igualtat de gènere a la UE registren nivells de violència tan alts o més que la mitjana europea
L'eliminació de la violència contra les dones "no és realista a curt temini". Així, almenys, ho conclou un estudi d'Enrique Gracia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València (UV), que analitza si l'eliminació de la violència contra les dones és un objectiu assolible en un futur pròxim.
L'article, publicat com a Perspective —un format reservat per la revista per a anàlisis d'especial rellevància des d'una visió experta—, examina els resultats de l'última gran enquesta de la Unió Europea sobre violència de gènere —realitzada a més de 114.000 dones el 2024— i els situa en el context de les estimacions globals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els informes de progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU i els principals indicadors internacionals de desenvolupament humà i igualtat de gènere.
Segons l'enquesta europea, el 30,7% de les dones a la UE han patit violència física i/o sexual al llarg de la vida des dels 15 anys, una xifra equivalent a uns 50 milions de dones. Esta proporció és consistent amb les últimes estimacions globals de l'OMS, que situen la prevalença mundial en el 30,4%. La dada més preocupant és que estos nivells no han experimentat reduccions significatives en les últimes dècades.
Una de les conclusions "més cridaneres" de l'estudi és que alguns dels països més desenvolupats i amb més nivells d'igualtat de gènere a la UE registren nivells de violència tan alts o més que la mitjana europea. Això qüestiona la idea que el desenvolupament econòmic i la igualtat de gènere per si sols siguen suficients per a reduir la violència contra les dones. A més, les generacions més jóvens declaren nivells de violència iguals o superiors als de les generacions majors, cosa que suggerix que els esforços de prevenció no estan arribant a les dones més jóvens.
L'article destaca que la investigació de les últimes dècades ha identificat estratègies de prevenció amb evidència demostrada de reducció de la violència. No obstant això, segons el professor Gracia, "el principal obstacle no és la falta de coneixement ni d'eines provades, sinó la insuficient voluntat política per a implementar-les a l'escala necessària".
L'estudi conclou amb una crida a una iniciativa científica internacional de gran escala per a abordar la violència contra les dones com la crisi de salut pública que representa.
