Un estudi des d'Alacant confirma retards cognitius en xiquets exposats a la covid durant l'embaràs
La recerca, liderada pel neuròleg Salvador Martínez (CSIC-UMH), detecta un augment del 10% de problemes en l'aprenentatge i la memòria en criatures que ara han fet cinc anys
Les xiquetes i xiquets de 5 anys que van estar exposats al virus de la covid-19 perquè les mares s'infectaren quan estaven embarassades —per tant, el contragueren de manera congènita—, i abans de les primeres vacunes, presenten un augment del 10% en retard del desenvolupament cognitiu, principalment en els camps de l'aprenentatge i la memòria. Esta és la principal conclusió d'una nova investigació sobre els efectes de la pandèmia del virus SARS-CoV-2 durant l'estat de gestació, de què l'agència EFE s'ha fet ressò este divendres. La recerca l'ha liderada l'Institut de Neurociències del CSIC, el centre més gran d'Espanya amb fons públics dedicat a l'estudi del cervell, que té seu a Sant Joan d'Alacant i és gestionat amb la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx.
El treball, encapçalat pel grup de Neurobiologia de Malalties Mentals del centre, va ser publicat en la revista Cellular and Molecular Life Sciences en el 2023. Estudis científics de diversos països han corroborat els resultats al llarg del 2025, just quan les criatures infectades en el ventre matern estan a punt de fer cinc anys.
La setmana vint de l'embaràs és un període fonamental en la formació de l'escorça cerebral i clau per al posterior procés d'aprenentatge de les persones, ha explicat a EFE el científic principal d'este projecte, el neurocientífic Salvador Martínez Pérez. La migració de neurones i el flux d'oxigen en esta fase —crucial per al cervell— correspon a la proteïna ACE2, que al seu torn s'ha demostrat receptor del coronavirus, deixant entrar al SARS-CoV-2 en unes neurones encara immadures perquè manquen de la barrera protectora hematoencefàlica, ja present en l'etapa posterior.
El virus en el fetus i la memòria
Quan analitzaren diversos cervells de fetus de vint setmanes de gestació donats anònimament després d'un avortament espontani en el 2020, va observar-se que la presència del virus de la pandèmia tenia efectes "de manera molt particular i localitzada en unes cèl·lules de la regió embrionària de l'hipocamp: la part del cervell que es dedica a la memòria".
Així, quan va haver-hi infecció congènita de SARS-CoV-2 i la mare va haver de ser hospitalitzada — en els casos amb més càrrega viral— es va elevar la probabilitat d'alteració del desenvolupament cerebral, la qual cosa pot associar-se a l'aparició de trastorns de l'espectre autista (TEA), dèficit d'atenció, hiperactivitat i altres problemàtiques de l'aprenentatge no associats a una síndrome o casuística concreta —es coneix com a discapacitat intel·lectual no sindròmica—.
En diversos estudis epidemiològics publicats recentment s'ha observat un augment del 10% del dèficit cognitiu del desenvolupament intel·lectual, comparat amb dades de bebés nascuts abans i després "en els mateixos llocs i en condicions similars", segons Martínez. L'expert ha aclarit que eixos retards cognitius van descendir en els fills de les mares ja vacunades, per la menor càrrega viral.
Estudis com este del CSIC i la UMH amplien el coneixement dels efectes d'un SARS-CoV-2 que "va infectar a tota la societat" sense ser tan virulent com altres virus anteriors —per exemple la pigota—, i reflectixen que en els casos en els quals va arribar al cervell del fetus per a infectar a les cèl·lules en desenvolupament "es podria predir o anticipar un augment de la discapacitat intel·lectual, del retard del desenvolupament cerebral". "Això és el que ara es pot començar a comprovar perquè les criatures tenen més de cinc anys i és quan eixa regió del cervell és necessària perquè aprenguen adequadament", ha afegit el científic de Neurociències.
