Un estudi del CSIC revela que el quefir modula receptors intestinals implicats en la resposta immune
El treball, fet per investigadores del CSIC, compara la beguda elaborada a partir de la fermentació de la llet amb diversos probiòtics farmacèutics
Un estudi liderat per l’Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha analitzat la composició microbiana i els efectes sobre les vies de senyalització, els canals de comunicació del sistema immune, d’onze quefirs comercials, comparant-los amb quatre probiòtics farmacèutics.
El treball, publicat en la revista Food Research International, revela “diferències significatives” en la capacitat del quefir per a modular el sistema immunitari intestinal in vitro. Els resultats van mostrar que esta beguda preparada a partir de llet fermentada presenta un efecte immunomodulador “més complex i divers”, possiblement per la interacció entre els bacteris i els fongs que coexistixen en la beguda, segons ha informat en una institució en un comunicat.
El quefir és una beguda tradicional elaborada a partir de la fermentació de la llet mitjançant una combinació de bacteris i rents. A diferència del iogurt, fermentat només per bacteris, el quefir alberga una comunitat microbiana molt més diversa. Això ho confirma l’estudi del IATA-CSIC, que va observar una alta variabilitat en la composició microbiana, tant bacteriana com fúngica, dels quefirs analitzats.
En la majoria predominaven bacteris com Lactococcus lactis i Streptococcus thermophilus, habituals en la fermentació làctia i amb efectes beneficiosos per a la salut intestinal. En uns altres, es va detectar una major presència de rents com Kluyveromyces marxianus o Saccharomyces cerevisiae, associats a la producció de compostos amb efectes antioxidants i immunomoduladors.
Interacció entre bacteris i fongs
La investigadora del IATA-CSIC i autora principal de l’estudi, Marta Arroyo, ha explicat que "els quefirs comercials presenten diferències significatives en la seua composició i en els seus efectes sobre les vies de senyalització immune intestinal" i que "comptar amb dades clares sobre la seua composició ajudaria els consumidors a triar productes de forma més informada".
Les vies de senyalització immune actuen com un llenguatge molecular que connecta als microorganismes, els compostos bioactius dels aliments, les cèl·lules intestinals i el sistema immunitari. A través de complexes cascades de reaccions bioquímiques, estes vies permeten reconéixer senyals externs, transmetre informació i coordinar respostes que poden anar des de la defensa enfront de patògens fins a la promoció de la tolerància i l'equilibri immunològic.
Per a avaluar la capacitat de supervivència dels microorganismes del quefir i el seu impacte sobre el sistema immunitari, les investigadores del grup d’Enfocaments Integratius en Toxicologia Alimentària del IATA-CSIC van simular un procés de digestió gastrointestinal i van analitzar l’efecte de les mostres en models cel·lulars.
A més, alguns quefirs van demostrar una notable resistència a les condicions digestives simulades, la qual cosa podria afavorir l’arribada d’un major nombre de microorganismes vius a l'intestí.
Activació de rutes immunitàries específiques
L'estudi també va observar que la diversitat microbiana del quefir influeix directament en la seua capacitat per a modular diferents vies de senyalització intestinal relacionades amb el sistema immune. Una major diversitat bacteriana es va associar amb una activació més intensa del receptor d'hidrocarburs arílics (AhR) i Toll-like (TLR), proteïnes clau en la regulació de la resposta immunitària; mentre que una major diversitat de rents es va relacionar amb respostes més atenuades.
“Este factor podria potenciar els efectes immunomoduladors del quefir i diferenciar-lo d'alguns suplements probiòtics convencionals per la seua viabilitat per a arribar a l'intestí i la seua capacitat per a activar vies de senyalització distintes. A més, les interaccions entre la matriu alimentària i els microorganismes és una àrea poc estudiada que requereix més atenció”, explica Silvia Moriano, investigadora postdoctoral del IATA-CSIC i primera autora de l’estudi.
