Un equip de la Miguel Hernández d'Elx aconsegueix que una dona cega puga percebre formes i lletres amb un implant cerebral

El catedràtic Eduardo Fernández Jover lidera la investigació que ha creat un sistema basat en una placa de cent microelèctrodes i unes ulleres amb una retina artificial

Bernadeta Gómez, la dona cega que ha pogut percebre formes i colors gràcies a un implant cerebral / Universitat Miguel Hernández d'Elx

Un equip d'investigació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) ha aconseguit crear un implant cerebral pioner amb el qual una dona cega ha pogut percebre formes simples i lletres. L'innovador experiment està dirigit pel catedràtic de Biologia Cel·lular Eduardo Fernández Jover, del grup de Neuroenginyeria Biomèdica de la UMH. Els resultats (publicats en la Journal of Clinical Investigation) demostren que es pot introduir en el cervell humà de manera segura aquest xicotet aparell, basat en microelèctrodes periòstics que estimulen l'escorça del cervell per a produir percepcions visuals amb una resolució molt més alta de la que s'havia assolit fins ara.

La voluntària que ha participat en l'estudi és Bernadeta Gómez, de 57 anys. Aquesta professora de Biologia d'un institut de València va perdre la visió fa setze anys a causa d'una septicèmia. Gràcies al microimplant desenvolupat per la UMH, que va portar al cervell durant sis mesos, la Bernadeta va poder percebre lletres i identificar la silueta d'alguns objectes. Fins i tot, depenent de la intensitat de l'estímul elèctric, va identificar alguns colors (blanc, groc o sépia). Durant l'experiment, els especialistes crearen videojocs per a desafiar el cervell de la dona, com per exemple una versió del clàssic menjaclosques o un joc basat en la sèrie televisiva Els Simpson

Bernadeta juga al menjaclosques
Bernadeta juga al menjaclosques / UMH

El sistema desenvolupat per l'equip de la Universitat Miguel Hernández consta de dues parts. La primera, el dispositiu que s'implanta directament al cervell: una xicoteta matriu tridimensional de cent microelèctrodes per a comunicar-se amb les cèl·lules cerebrals de manera bidireccional. Aquest dispositiu permet, d'una banda, registrar senyals elèctrics i, d'altra, estimular el cervell. Mesura només quatre mil·límetres (amb elèctrodes d’1,5 mil·límetres de longitud) i s'ha comprovat que no afecta la funció de l'escorça cerebral ni la de les neurones que hi queden a prop. 

El segon és un element extern: una retina artificial que emula el funcionament del sistema de visió humana i que s'ubica dins d'unes ulleres convencionals. Aquest aparell capta el camp visual de la persona i el transforma en un impuls elèctric per a estimular les neurones de l'escorça visual a través dels microelèctrodes. 

Una fita, però en fase embrionària

El desembre de 2020, l'equip d'investigació per primera vegada va portar a terme un experiment semblant amb primats que no eren totalment cecs. Per a fer-ho, usaren un implant de més de mil elèctrodes que va permetre als animals percebre formes, moviment i lletres.

Però ara, per primera vegada, s'ha emprat aquesta tecnologia en una persona invident i s'ha demostrat que és possible estimular les neurones de la visió després de tant de temps. Segons ha explicat el professor Eduardo Fernández, els resultats auguren que un futur es podria desenvolupar una neuropròtesi visual per a ajudar persones cegues o amb baixa visió residual a millorar la mobilitat i fins i tot a percebre l'entorn que les envolta i orientar-s'hi. 

Cita No pretenem tornar-li la visió a ningú, encara no estem ahí. El que fem són experiments bàsics per a entendre quins paràmetres d'estimulació cal utilitzar Eduardo Fernández Jover - Catedràtic en Biologia Cel·lular de la UMH i director de la investigació Cita

El director de la investigació es mostra prudent i assegura que no vol crear "falses esperances", ja que encara queden molts interrogants per resoldre. Per exemple, si el microxip s'ha d'adaptar a cada persona, una possibilitat que el catedràtic veu probable, segons ha comentat en declaracions a Les notícies del matí d'À Punt. "No pretenem tornar-li la visió a ningú, encara no estem ahí. Són experiments bàsics per a entendre quins paràmetres d'estimulació cal utilitzar", ha aclarit. 

Cita Sabia que en el moment que em llevaren l'implant tornaria a no veure. Però la satisfacció que tinc cada vegada que ix una cosa nova o fem un pas avant és màxima Bernadeta Gómez Cita

L'avanç que s'ha aconseguit està en fase embrionària perquè, per ara, el sistema només funciona en un laboratori. Sense el microxip, Bernadeta ja no pot reconéixer siluetes; ara, no oculta l'entusiasme per la fita que s'ha assolit: "Sabia que en el moment que em llevaren l'implant, tornaria a no veure. Però la satisfacció que tinc cada vegada que ix una cosa nova o fem un pas avant és màxima", ha afirmat. 

Es busquen quatre voluntaris per a seguir la recerca

Ara, amb l'objectiu de continuar els experiments, el grup de recerca busca quatre persones voluntàries per a participar en un assaig pioner per a intentar desenvolupar un sistema d'intel·ligència artificial adaptat a cada pacient. En pròxims estudis, voldrien fer servir un sistema codificador d'imatges més sofisticat, capaç d'estimular més elèctrodes simultàniament per a reproduir imatges visuals més complexes i donar una espurna de llum a moltes persones que, com Bernadeta, s'han quedat a les fosques. 

En la investigació, finançada pel Programa Prometeu d'Excel·lència de la Generalitat, l'Institut Carles III, el Ministeri i la Comissió Europea dins del pla H2020, han col·laborat el Grup IMED Hospitals, l'Institut Holandés de Neurociències, la Universitat Lliure d'Amsterdam, el John A. Moran Eye Center i la Universitat de Utah (Estats Units).

També et pot interessar