Un equip d'investigadors elimina per complet tumors de pàncrees en ratolins utilitzant una triple teràpia
Este estudi obri la porta a tractaments en humans per a un dels càncers més mortals
Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han aconseguit eliminar per complet tumors de pàncrees en models experimentals de ratolí utilitzant una triple combinació terapèutica, una fita aconseguida per primera vegada que obri la porta a tractaments en humans per a un dels càncers més mortals. L'estudi, liderat pel director del Grup d'Oncologia Experimental del CNIO, Mariano Barbacid, que ha tingut finançament de la Fundació Cris contra el Càncer, s'ha centrat en l'adenocarcinoma ductal de pàncrees (ADP), que representa la majoria dels tumors de pàncrees.
Els resultats, publicats en Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) després de sis anys de treball, han demostrat l'eficàcia curativa d'una estratègia que ataca tres punts clau del tumor: KRAS, que és la mutació que inicia el càncer de pàncrees, EGFR i STAT3, proteïnes implicades en la senyalització cel·lular que promouen la proliferació, supervivència i creixement del tumor. Els investigadors han combinat l'ús d'RMC-6236, inhibidor de KRAS; afatinib, inhibidor d'EGFR; i SD36, degradador d'STAT3, amb el qual han aconseguit induir la regressió completa i duradora d'adenocarcinoma ductals de pàncrees en models de ratolí als quals es van implantar cèl·lules tumorals al pàncrees, genèticament modificats i portadors de cèl·lules de càncer humà.
En els ratolins als quals els van implantar cèl·lules tumorals, el tractament amb la combinació d'inhibidors va aconseguir que els animals sobrevisqueren sense cap alteració òbvia almenys 250 dies. En analitzar-ne els pàncrees, no es va detectar cap resta tumoral. Tampoc el teixit que envolta el tumor, conegut com a estroma. Això permet definir els ratolins com a lliures de tumor. Després d'això, van provar la triple teràpia en ratolins genèticament modificats, amb l'objectiu d'acostar-se a les característiques dels tumors humans. Tots els animals van reduir la càrrega tumoral amb regressions completes en nou de dotze ratolins, vivint almenys cent dies lliures de malaltia i sense registrar recidives. En una altra prova, utilitzant RMC-6236 en monoteràpia, van aconseguir doblar la supervivència en tots els ratolins, però cap va sobreviure al tractament.
Finalment, el grup investigador va injectar el tumor de sis pacients a un total de díhuit ratolins immunodeficients. Encara que estos tumors no tenen les mateixes propietats que quan estaven en els pacients, sí que mantenen part de les seues característiques. En setze dels díhuit ratolins tractats amb la triple teràpia, el tumor va desaparéixer, sense observar recidives en 80 dels 120 dies que va durar el tractament. L'equip d'investigadors, del qual formen part Carmen Guerra com a coautora principal i Vasiliki Liaki i Sara Barrambana com a primeres autores, ha destacat que, a més d'aconseguir una "regressió significativa i duradora" dels tumors, la triple teràpia no va provocar "toxicitats significatives" en els animals.
Un llarg camí fins que arribe als humans
Barbacid ha explicat que el procés per a portar la triple teràpia a un assaig clínic amb humans serà llarg, perquè requerix finançament i avançar en els processos reguladors corresponents. Si tot avança a un ritme adequat, l'investigador confia que estos estudis puguen estar en marxa en un termini de tres anys.
Per la seua banda, Manterola ha posat en valor el model de col·laboració publicoprivada per a impulsar projectes d'"èxit" com este i obrir una porta d'esperança als pacients. A Espanya es diagnostiquen més de 10.300 casos de càncer de pàncrees a l'any i sols entre el 8% i el 10% de pacients sobreviu als cinc anys del diagnòstic.
