Un anestèsic per a esborrar records negatius i superar traumes i fòbies

Un equip internacional d'investigadors ha demostrat que si s'aplica un anestèsic poc abans d'evocar un record desagradable o estressant és possible modificar la memòria i esborrar selectivament aquest record i, per tant, s'ajudarà així a tractar l'estrés postraumàtic o les fòbies d'una manera efectiva i no invasiva.

L'estudi, publicat en Science Advances, ha sigut liderat pel director del laboratori de neurociència clínica del Centre de Tecnologia Biomèdica de la Universitat Politècnica de Madrid, Bryan Strange.

Segons l'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units, al voltant de set o huit de cada cent persones pateixen estrés postraumàtic en algun moment de la seua vida, sobretot les dones.

L'estrés postraumátic es produeix quan una persona viu una situació impactant, perillosa o terrorífica. Aquesta resposta natural de l'organisme origina canvis al cos per a respondre davant el perill imminent i per a evitar-lo en el futur.

No obstant això, encara que la majoria de persones es recuperen de manera natural, en alguns casos, aquest trastorn pot "incapacitar o limitar el dia a dia d'una persona", segons Strange.

En l’actualitat, es tracta amb psicoteràpia i/o medicaments

Actualment, l’estrés postramumàtic es tracta amb psicoteràpia, medicaments o la combinació de tots dos, però estudis recents en animals han demostrat que la memòria no és una cosa rígida, sinó que es pot modificar durant la "reconsolidació", una fase que determina si s'esborren o no els records.

El 2014 Strange va publicar en Nature Neuroscience els resultats d'un estudi amb pacients amb depressió severa que rebien tractament amb teràpia electroconvulsiva i que demostrava que es podien esborrar records de manera selectiva abans d'aplicar la descàrrega elèctrica però aplicant anestèsia general. 

Estudi amb 50 pacients

Strange va dur a terme un nou estudi per a esbrinar si la sedació podria interrompre la reconsolidació de la memòria –i els records negatius– amb cinquanta pacients que tenien previst sotmetre's a una endoscòpia, una prova que es fa sota sedació profunda induïda amb propofol.

Els voluntaris van veure diapositives de dues històries amb contingut emocional –un accident de cotxe i un segrest–, les dues amb un inici neutre, una part intermèdia emocional en què tenia lloc l'acció i un final que tornava a ser neutre.

Abans de rebre una dosi intravenosa de propofol per a l'endoscòpia, els pacients tornaven a veure la primera diapositiva d'una de les dues històries que havien aprés una setmana abans.

Al cap de 24 hores de la prova, els pacients no solament mostraven problemes per a recordar la història rememorada abans del fàrmac, sinó que a més "tenien serioses dificultats per a evocar la part més emocional de la història", destaca Strange.