Un alumne de Sueca amb atròfia muscular supera amb bona nota la PAU i estudiarà bioquímica

El veïnat es va mobilitzar perquè Àxel tinguera una educadora especial a l'IES Joan Fuster.

Àxel Blanch, un alumne amb atròfia muscular arriba a l'institut per arreplegar les notes
Àxel Blanch, un alumne amb atròfia muscular arriba a l'institut per arreplegar les notes

A les portes de l'Institut Joan Fuster de Sueca, a la Ribera Baixa, arriba una furgoneta de color blau, adaptada per a un discapacitat. Del vehicle ix una dona jove, desactiva la palanca de seguretat i obri la porta del darrere. Rachel Martorell, com s'anomena la dona, desplega una rampa metàl·lica i per aquesta, tot sol, baixa un jove de 18 anys en una cadira de rodes elèctrica. És Àxel Blanch Martorell, uns cognoms que ens remeten a totes les glòries de la nostra literatura medieval i al segle d'or valencià.

Àxel acudeix a arreplegar les notes, ha superat el batxillerat i la PAU amb excel·lència. A les portes l'esperen l'antic director de l'institut, Miquel Furió, i la nova directora, Laura Mompó, que estan en ple relleu en la cúpula rectora de l'IES Joan Fuster. Un honor reservat només als grans, als bons estudiants.

Àxel pateix una atròfia muscular espinal i això no ha sigut obstacle perquè traguera una de les millors notes de la classe, però no ha sigut fàcil. Arribar a la meta ha sigut un calvari per a la família.

"Aquest curs he estat tres mesos ingressat en un hospital, i això no m'ha impedit seguir estudiant. He tret bona nota en la PAU i ara vull matricular-me en bioquímica en la UNED, la meua il·lusió des que era menut", ens diu Àxel. I afig: "Només en assistir i atendre en classe i estudiar un poc amb constància... n'hi ha prou. No fa falta estudiar 8 hores cada dia!".

La mare d'Àxel, Rachel Martorell, ha remogut cel i terra per a ajudar el seu fill. Es va deixar la faena, amb el suport del seu marit, i s'ha dedicat a obrir-li a Àxel les portes de la burocràcia perquè el jove complira els seus somnis: "No entenc per què no hi ha mecanismes automàtics per a fer la vida més fàcil a les famílies que tenen un discapacitat. Des de 2004 hem lluitat, amb l'ajuda del poble de Sueca i de tot el personal de l'IES Joan Fuster, perquè Àxel tinguera un o una assistent personal per a estudiar. Per què és tan difícil? Per què quan busquem o necessitem l'Estat no el trobem mai? Al final, ho hem aconseguit, però ens hem deixat la pell en aquesta lluita interminable. Estic molt orgullosa del meu fill, el que més m'importa és que ell siga feliç!".

La causa d'Àxel va arribar al Congrés de la mà del diputat i veí de Sueca Joan Baldoví. Tot el poble va donar suport a la família perquè Axel s'obrira camí i poguera estudiar. Ara, una vegada superat els esglaons més difícils, Àxel ha decidit que vol ser bioquímic, i sa mare assegura que ho aconseguirà.

La força que li falta en els ossos, en els braços i en les mans, es veu superada per una voluntat fèrria i una constància matemàtica. Àxel, amb mascareta profilàctica en la cara contra la Covid-19, alça el cap, gira la mirada al cel, i només veu uns núvols sobre un blau immens de l'infinit.

També et pot interessar