El TSJCV anul·la la paga extra per als sanitaris per la covid per falta de negociació

La secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anul·lat l'acord del Consell que en novembre del 2020 va establir compensacions econòmiques per al personal sanitari que va treballar durant la pandèmia per la falta de negociació prèvia amb els sindicats.

En dos pronunciaments en el mateix sentit, l'alt tribunal valencià estima els recursos interposats pels sindicats CSIF i CCOO contra l'acord del Consell que estableix els paràmetres i criteris per a aplicar aquesta gratificació per serveis extraordinaris del personal de la Conselleria de Sanitat Universal. Tot i les resolucions del TSJCV, des de la Conselleria de Sanitat han assegurat que el personal sanitari "en cap cas" haurà de tornar els diners, i han indicat que estan analitzant la sentència, que no és ferma.

Per part seua, el president del CSIF Sanitat València, Fernando García, ha assenyalat que la sentència, que "reconeix que no hi ha hagut bona fe a l'hora de negociar", comporta que la Conselleria haja de convocar "una taula sectorial extraordinària i urgent" per a pagar aquest complement "a tots els professionals que van estar en primera i segona línia, ja que tots estaven en risc en aquella època de pandèmia". "Instem la Conselleria de Sanitat i la Generalitat a la bona voluntat de negociació, a la bona fe i a buscar un acord satisfactori per a totes les parts", ha dit García. Fonts del sindicat CCOO PV han assenyalat que la sentència reconeix que "es va vulnerar el dret a la negociació col·lectiva dels sindicats de la taula sectorial", ha defensat García.

El sindicat també ha remarcat que el seu objectiu, preservant els drets reconeguts al personal que en el seu moment va cobrar la gratificació, és "renegociar l'acord de manera que s'incloga tot el personal que va prestar serveis de manera presencial de març a juny del 2020, aplicant criteris de distribució objectius i equitatius".

En la sentència, els magistrats entenen que "sent l'objecte de l'acord recorregut la distribució d'una dotació pressupostària en concepte de compensació econòmica i gratificació per serveis extraordinaris, a causa de la pressió assistencial i excés d'horaris laborals amb motiu de la pandèmia, s'evidencia sense dificultat que és una qüestió que afecta les condicions laborals del personal". A més, exposen que "resulta crucial negociar, entre altres aspectes, la distribució de la compensació econòmica segons l'exposició al risc". En conseqüència, no s'admet "l'intent de l'Administració de desvirtuar la necessitat de negociar l'acord impugnat".

Les dues sentències, dictades el passat 9 de març, no són fermes i es poden recórrer en cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem.