Troben els primers cranis amb impactes de bala en la fossa 115 de Paterna
Entre les víctimes esperen trobar els cossos de quatre dones i el besoncle del secretari general de Podem, Pablo Iglesias.
Els pinzells han començat a descobrir els primers cranis trencats en la fossa 115 del cementeri de Paterna. En un espai de dos metres d'amplària, l'equip d'arqueologia espera recuperar 157 víctimes afusellades durant la repressió franquista, entre les quals es troben els cossos de quatre dones i el besoncle del secretari general de Podem, Pablo Iglesias.
"Els primers cranis han aparegut a quasi tres metres de profunditat, alguns rebentats pels impactes de bala", ha explicat a À Punt NTC Alejandro Vila, arqueòleg d'ArqueoAntro. Una vegada han aparegut les primeres restes amb signes de violència, els familiars de les víctimes s'han desplaçat al jutjat de guàrdia per a testificar la troballa. No obstant això, si s'atén l'experiència dels últims casos, s'aplicarà la llei d'amnistia que impedeix jutjar els delictes comesos durant la guerra civil i la posterior dictadura. "Això contradiu la legislació internacional de les Nacions Unides, perquè un crim de lesa humanitat no prescriu", ha apuntat l'arqueòleg.
La 115 és una de les excavacions més grans del cementeri de l'Horta Nord, on s'amunteguen els cossos de veïns de Moixent, Oliva, Castelló de Rugat i Xest, entre molts altres. Agricultors, jornalers, sastres, mestres, electricistes, xòfers, etc. Tots ells van ser afusellats davant del conegut com a mur d’afusellaments d'Espanya pocs dies abans de les festes de Nadal, el 19 i el 23 de desembre de 1939, i la resta el 8 de març. I precisament aquest últim dia, ple de simbolisme per a les dones, van assassinar Rosa Climent Grimaldo, Luisa Jorques Prats i Vicenta Mena Mahiques.
En el registre del cementeri també figuren quatre madrilenys, entre ells el forner Ángel Santamaría Torremocha, besoncle del líder de la formació morada, qui va presenciar l'inici dels treballs d'exhumació.
Carta escrita per Ricardo García Navarro moments abans de ser afusellat / Dival
Els treballs de la fossa 115, finançats per la Diputació de València, estan planificats fins al pròxim mes de juliol, moment en què es realitzarà l'anàlisi antropològica i s'enviaran les mostres al laboratori de genètica. A l'Institut de Medicina Legal de Madrid, l'equip de professionals preveu treballar durant un any i mig aproximadament, per a després enviar els resultats als familiars de les víctimes perquè puguen enterrar les restes.
El dret internacional contradiu la llei d'amnistia
El passat mes de novembre, algunes famílies dels 2.238 afusellats a Paterna van acudir al Parlament Europeu per a censurar "la impunitat judicial" dels responsables dels assassinats. "Açò hauria d'estar resolt fa quaranta anys, quan va morir Franco, perquè és una ferida que fins que no l'òbriguen, la netegen i la tanquen, allí estarà", ha lamentat la presidenta de l'associació de familiars, Aurora Máñez, durant una entrevista telefònica. Una altra de les causes obertes que jutgen els crims del franquisme és la Querella Argentina, a la qual les fosses d'aquest municipi s'han incorporat amb 560 denúncies.
