Trobar habitació abans que comence el curs: "O són molt cares o són tuguris"

Compartir pis de lloguer és l'única solució residencial per a molta gent, però els preus també pugen i les condicions no sempre són òptimes

Aproximadament el 92% de les habitacions a la ciutat de València costen més de 300 €
Aproximadament el 92% de les habitacions a la ciutat de València costen més de 300 € / ShutterStock

Segona quinzena d'agost i els estudiants ja pensen en el nou curs que comença al setembre. Però a les preocupacions naturals que comporten tots els inicis s'ha de sumar una altra qüestió que s'ha convertit en un autèntic maldecap per a les persones que estudien lluny de casa: la recerca d'una habitació on dormir.

Nicole és una xica colombiana de 24 anys que enguany estudiarà un màster a Gandia, però com que treballa a València va decidir buscar una habitació al Cap i Casal. "Un pis és complicat perquè demanen un parell de nòmines i dos mesos de fiança, però com a estudiant i treballadora a temps parcial és impossible", ens comenta. Explica que volia una habitació "mitjanament bona", però hauria de pagar entre 400 i 500 euros, una quantitat que se li n'eixia del pressupost. "No volia destinar la meitat del meu sou a pagar una simple habitació". De fet, en el dia de hui, prenent com a referent el portal Idealista, de les més de 2.100 habitacions disponibles per a llogar a València, només 150 estan per davall dels 300 € al mes. Els agents de la propietat immobiliària xifren entre 300 i 400 euros el preu que, de mitjana, costa una habitació en una d’estes vivendes a la ciutat.

Després de molt de buscar i analitzar diverses possibilitats, Nicole va trobar una xicoteta habitació a la zona de Blasco Ibáñez per 380 euros, incloent-hi les despeses d'aigua i llum, i compartint amb tres persones més una casa sense sala d'estar. "Durant la cerca vaig trobar habitacions poc cuidades i les que estaven millor eren massa cares. És difícil trobar l'equilibri entre preu i qualitat ací a València", assegura Nicole. "Finalment, pague un preu un poc alt, però per al que és la zona i la situació a la ciutat, no està malament", conclou.

Situació molt similar a Alacant i Castelló

A Alacant els preus són lleugerament més baixos que a València, però també s'ha notat la pujada en els últims anys. Ariadna, de dènou anys, es va mudar el curs passat de Benidorm a Alacant per a estudiar Filologia Catalana. Volia viure amb la seua millor amiga i, si trobar una bona habitació de lloguer en un pis ja és una faena complicada, trobar-ne dos és encara més difícil. Així i tot, van intentar trobar un apartament per a les dos, però era totalment inviable amb el seu pressupost així que, més de dos mesos després, decidiren canviar d'estratègia: "Optarem finalment per agafar un pis amb quatre habitacions i compartir-lo amb dos xiques més".

Al final, Ariadna està prou contenta perquè paga 225 euros per l'habitació xicoteta en una casa "que es nota que no és d'estudiants". Tota una satisfacció perquè, explica, "intenten aprofitar-se dels estudiants perquè no tenim molt de marge i ens munten qualsevol habitació de qualsevol manera i pensen que ja tenim prou".

Per al pròxim curs, repeteixen les quatre en el mateix pis. Els va passar pel cap buscar una cosa millor, però saben que la situació actual encara està pitjor que l'any passat: "Repetim totes en part un poc per peresa, per la dificultat que ens vam trobar l’any passat, supose que ens hem conformat amb el que hi ha per por d'acabar amb alguna cosa pitjor o que ens apujaren el lloguer".

Però no només els estudiants són els que pateixen a l'hora de buscar pis, sinó que també els mateixos docents tenen problemes quan la destinació els obliga a anar-se'n fora de casa. Vicent, un mestre de 33 anys amb una plaça adjudicada a Castelló de la Plana, també confessa que li va costar trobar on viure a la ciutat. "O costaven molts diners, o estaven ocupats, o massa lluny de la faena, o l'habitació era diminuta o un tuguri", comenta. A més, compartir pis amb desconeguts més enllà de l'edat universitària també pot dificultar la recerca: "Vaig contactar amb alguns anuncis a través de la pàgina de l'UJI, però buscava compartir pis amb gent un poc més de la meua edat".

Després de tres setmanes de cerca, ha aconseguit trobar un pis cèntric compartit amb una altra docent. Està a la zona que volia i a un preu que considera raonable, 200 euros al mes. "Estic prou satisfet, perquè no pague massa, però sí que està complicat trobar el que busques".

També et pot interessar

stats