El Tribunal Suprem fixa que els condemnats amb orde d'allunyament no poden acostar-se a la víctima ni amb el seu permís

L'òrgan insisteix que les decisions judicials han de prevaldre enfront dels desitjos de la víctima

Edifici del Tribunal Suprem
Edifici del Tribunal Suprem / Carlos Luján (Europa Press)

El Tribunal Suprem (TS) ha conclòs que el fet que una víctima de violència de gènere done consentiment a la parella perquè infringisca una orde d'allunyament s'ha d'entendre sempre dins d'un context "intimidatori innegable" i de falta d'autoestima de la víctima "consubstancial als episodis prolongats de violència domèstica".

Així, els magistrats han fixat que han de prevaldre les decisions judicials enfront dels desitjos de la víctima i que els condemnats per aquesta mena de delictes no poden acostar-se a la víctima ni amb el seu permís.

En aquest sentit, el tribunal ha estudiat el cas d'un home que qüestionava la condemna que li van imposar per infringir una mesura d'allunyament perquè, segons defensava, un dels seus fills li havia dit que la dona li havia donat permís per a acudir a casa.

L'home va ser condemnat el gener del 2020 per un delicte d'amenaces lleus en l'àmbit de la violència de gènere a 22 dies de treball comunitari i a la prohibició d'acostar-se a menys de cent metres de la parella, al seu domicili, lloc de treball o qualsevol altre lloc que freqüente. Sis dies després de fer-se el procediment de divorci, va acudir a casa de la dona i "usant un objecte contundent metàl·lic amb la intenció de causar la mort" la va colpejar al cap sense previ avís.

Un dels fills en comú, en adonar-se del que succeïa, "va agafar d'un moble unes tisores per a defensar la mare". El pare, no obstant això, li va colpejar amb el mateix objecte. El jove va poder escapar i demanà ajuda.

El condemnat va insistir que aquell dia va anar a casa per a preguntar a la dona si li donava permís per tal de dutxar-se al domicili, com li havia dit un dels fills. Va assegurar, a més, que la dona "va caure desmaiant-se, ja que patia diabetis i de les cervicals" i que ni ella ni el fill que va resultar agredit van ser capaços d'aclarir amb quin objecte els van pegar.

Els magistrats de l'alt tribunal han desestimat aquests arguments i la resta d'al·legacions que va presentar l'agressor. Han insistit que ell "sabia que sobre ell pesava una orde d'allunyament que li impedia comunicar-se o aproximar-se a la dona".

En aquest sentit, el tribunal ha recordat que "les resolucions judicials només poden ser modificades o suprimides pels jutges i tribunals que les han dictades i no per les persones afectades". És a dir, que en aquests casos, encara que la dona accedisca al fet que la parella s'acoste a ella o al seu domicili, s'estarà infringint l'orde d'allunyament.

En quaranta folis, els magistrats han explicat que el dret penal sobre violència de gènere té unes "finalitats" que "no es poden aconseguir si es permet a la víctima deixar sense efecte decisions acordades per l'autoritat judicial a favor seu".

També et pot interessar