El Tribunal de Justícia de la UE dona la raó a Valtònyc sobre l'extradició

Considera que Espanya no pot aplicar la llei de 2015, més dura amb el delicte d'apologia del terrorisme, i ha d'aplicar la de 2012.

Valtònyc fa declaracions als mitjans de comunicació
Valtònyc fa declaracions als mitjans de comunicació / Arxiu

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó al raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut artísticament com a Valtònyc. La sentència considera que Espanya no degué aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola de 2015 per a sol·licitar la seua extradició a les autoritats judicials belgues, sinó la del cas concret de 2012 que implica una menor condemna.

Amb tot, el tribunal subratlla que el fet que el delicte en qüestió no permeta l'extradició de Valtònyc sense el control de la doble tipificació dels fets “no significa que haja de denegar-se l'execució de l'orde de detenció europea”, sinó que li correspon a la justícia belga, que ja va denegar l'extradició en primera instància, valorar el criteri de doble tipificació.

L'extradició, en mans de la justícia belga

El Tribunal d'Apel·lació de Gant (Bèlgica) que examina un recurs sobre l'extradició de Valtònyc té dubtes sobre quina versió de la llei espanyola ha de tindre's en compte per a decidir si es compleix el requisit que el delicte pel qual es reclama el raper estiga castigat per una pena màxima d'almenys tres anys de presó.

Les regles de l'orde europea de detenció i lliurament (OEDE) preveuen una llista de 32 delictes per a facilitar el lliurament automàtic sense entrar a examinar la doble tipificació d'aquests delictes, sempre que estiguen castigats al país emissor de l'euroordre amb una pena màxima d'almenys tres anys.

El raper està fugit des de juny de 2018

El mallorquí, que va fugir a Bèlgica al juny de 2018, va ser condemnat per l'Audiència Nacional per delictes d'enaltiment del terrorisme a dos anys, i a un any i mig més per injúries a la Corona, una sentència dictada per delictes comesos entre 2012 i 2013 i posteriorment confirmada pel Tribunal Suprem.

No obstant això, a l'hora de sol·licitar a Bèlgica la seua extradició el 2018, Espanya va tramitar la sol·licitud per un delicte de “terrorisme”, que figura en la llista de delictes als quals s'aplica la supressió del control de la doble tipificació dels fets i que, sobre la base de la nova llei de 2015 a Espanya, s'estableix una pena de presó d'un màxim de tres anys.

També et pot interessar