Tres generacions de dones rescaten la memòria de les fosses de Paterna

Una exposició de la fotoperiodista Eva Máñez arreplega les històries de 60 dones que busquen els familiars afusellats

Fotografíes de l'exposició 'Paterna: la memòria de l'horror'
Fotografies de l'exposició 'Paterna: la memòria de l'horror' / Eva Máñez

Tres generacions de dones valencianes que busquen els seus familiars afusellats en les fosses de Paterna conflueixen en l’exposició Paterna: la memòria de l'horror, firmada per la periodista Eva Máñez, que s’inaugura aquest divendres al Menador Espai Cultural de Castelló

La mostra és un recull d'històries de les dones que, en acabar la Guerra Civil, es trobaren que els havien afusellat el marit sense dir-los tan sols on estava soterrat i que havien de dur els fills i filles avant en un moment en què no podien tindre treball ni un compte bancari propi. Històries contades mitjançant fotografies i documents orals que Máñez ha arreplegat de 60 dones de tot el País Valencià i de tres generacions diferents: la de les filles dels afusellats, que s'acosten ja als 80 anys; la de les netes que visqueren el silenci familiar; i la de les besnetes que volen recuperar i conservar la memòria democràtica dels seus avantpassats, i que són les que han impulsat les plataformes de recerca.

Cita Si moltes persones anònimes es posen d’acord per a contar tot el que els va passar, generen una gran història Eva Máñez - Fotoperiodista feminista Cita

D'aquesta manera, Máñez ha teixit un relat intergeneracional que pretén "mirar amb perspectiva de gènere la memòria històrica, visibilitzant el trauma, la resiliència, la identitat i la memòria de les dones".

Una memòria sovint eclipsada per la dels homes, ja que foren els que més moriren en la guerra i, malgrat que també es va ajusticiar moltes dones, la major part dels afusellats durant la postguerra també foren homes. De fet, la majoria dels cossos que es busquen a les fosses disseminades per tot el territori són d'homes, i la major part de les persones que integren les associacions de recerca són dones.

Fins ara s'havien buscat, reconstruït i narrat les històries dels que marxaren, però amb aquest treball, Máñez ha recuperat la memòria de les que es quedaren. Una memòria que la fotoperiodista considera vicària perquè gràcies a la ferma decisió de les netes d'esbrinar el que realment va passar amb els seus avis, ha traspassat la por atàvica que les viudes de la guerra transmeteren a les òrfenes de la postguerra i que, fins i tot hui en dia, continua present en moltes d'elles.

Cita He creat una sola peça en què les diferents memòries individuals construeixen la memòria col·lectiva de la història que no ens han contat Eva Máñez - Fotoperiodista feminista Cita

Paterna: la memòria de l'horror és el resultat d'un ingent treball de recerca i investigació que, segons Máñez, l'ha fet adonar-se de la força de les xicotetes històries i que, si moltes persones anònimes es posen d'acord per a contar tot el que els va passar, generen una gran història. Per això, i amb la intenció de no donar importància a uns testimonis per damunt d'altres, ha creat una sola peça molt llarga que defineix com un acordió en què les diferents memòries individuals construeixen la memòria col·lectiva de la història que no ens han contat.

L'exposició, de la qual en un futur es farà un llibre, podrà visitar-se al Menador Espai Cultural de Castelló de la Plana des del 17 de setembre fins al 24 d'octubre, en el marc del Festival de Fotografia Imaginària.

També et pot interessar