“Que el meu nom no s'esborre de la història”: el record a les Tretze Roses afusellades en la posguerra ara fa 82 anys

La matinada del 5 d’agost de 1939 es va produir un dels episodis més cruels de la repressió franquista amb l'assassinat de tretze joves

Monument en homenatge a les Tretze Roses en el cementiri de l'Almudena a Madrid
Monument en homenatge a les Tretze Roses al cementiri de l'Almudena a Madrid / Europa Press

“Que el meu nom no s'esborre de la història”. Aquesta emotiva frase triada per Julia Consesa, una de les conegudes com les Tretze Roses, per a acomiadar-se en l'última carta que va escriure abans de ser executada per la dictadura franquista, s'ha convertit en tot un lema per a recordar un dels episodis més cruels de la posguerra espanyola.

La matinada del 5 d’agost de 1939, quatre mesos després del final de la Guerra Civil, tretze xiques joves, amb edats compreses entre els 18 i els 29 anys, van ser afusellades pel règim en un mur davant el cementiri de l'Est de Madrid, actualment de l’Almudena.

Acusades de l’assassinat del comandant Isaac Gabaldón, encarregat de l’Arxiu de la Maçoneria i el Comunisme, les joves foren empresonades i sotmeses a un judici militar urgent en la causa número 30.426, que va acabar amb condemna a mort per considerar-les "responsables d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió". 

En total el consell de guerra va condemnar en aquest procediment 56 persones. Totes eren membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), una de les organitzacions comunistes que el franquisme més va perseguir durant la dictadura. A banda de les Tretze Roses, en els últims anys s'ha visibilitzat també l'execució dels altres 43 companys de partit, coneguts com els 43 Clavells. 

L'afusellament es va perpetrar a penes 48 hores després de la sentència, sense marge per a cap mesura de gràcia. En la matinada del 5 d’agost, primer van assassinar els homes i, posteriorment, en començar el dia, la guàrdia franquista va matar les tretze joves. En els dies següents es van realitzar altres judicis i més afusellaments: en total van detindre per l’atemptat del comandant 364 persones, la major part de les quals van ser executades.

Aquest dijous es commemora el 82é aniversari de la tràgica història, una data en què les xarxes socials s'inunden d'homenatges i centenars de persones es reuneixen per a recordar la mort de les Tretze Roses, perquè el seu nom no s’esborre de la història.

Qui eren les Tretze Roses?

  • Carmen Barrero Aguado. 20 anys. Modista. Militant del Partit Comunista d’Espanya.
  • Martina Barroso García. 24 anys. Modista. Membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Chamartín.
  • Blanca Brisac Vázquez. 29 anys. Pianista. Detinguda per relacionar-se amb un músic que pertanyia al Partit Comunista d’Espanya.
  • Pilar Bueno Ibáñez. 27 anys. Modista. Militant del Partit Comunista d’Espanya.
  • Julia Conesa Conesa. 19 anys. Modista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Adelina García Casillas. 19 anys. Activista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Elena Gil Olaya. 20 anys. Activista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Virtudes González García. 18 anys. Modista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Ana López Gallego. 21 anys. Modista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Joaquina López Laffite. 23 anys. Secretària. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Dionisia Manzanero Salas. 20 anys. Modista. Militant del Partit Comunista d’Espanya.
  • Victoria Muñoz García. 18 anys. Activista. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
  • Luisa Rodríguez de la Fuente. 18 anys. Sastressa. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
També et pot interessar