Tres anys dels atemptats a Catalunya: el cas arriba a juí, entre la decepció de les víctimes
L'Audiència Nacional no els processa per assassinat, i les associacions de víctimes plantegen penes superiors als dos mil anys de presó.
Aquest dilluns es compleixen tres anys dels atemptats jihadistes del 17A a Barcelona i Cambrils (Catalunya) en què van morir 16 persones i 140 hi resultaren ferides. La justícia ha deixat en portes de juí els tres únics supervivents de la cèl·lula, però sense processar-los per delictes d'assassinat. Les víctimes han criticat aquesta decisió, ja que amenaça de deixar-les sense indemnitzacions.
La sala penal ha obert juí oral pels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació d'explosius i estralls contra dos dels presumptes membres de la cèl·lula: Mohammed Houli Chemlal -supervivent de l'explosió d'Alcanar- i Driss Oukabir, germà d'un dels morts i a nom de qui es va llogar la furgoneta utilitzada en l'atropellament massiu. L'atemptat va estar perpetrat per sis joves de Ripoll i reivindicat per Daesh.
En un criteri compartit per la Fiscalia, la sala cenyeix el paper d'aquests dos processats a la pertinença a la cèl·lula i els preparatius de l'atemptat frustrat, sense vincular-los directament amb els atacs a Barcelona i Cambrils.
Més tangencial seria la participació del tercer acusat, Said Ben Iazza, a qui l'Audiència Nacional processa per col·laboració amb organització terrorista, ja que entén que la seua intervenció es va limitar a facilitar la furgoneta frigorífica en la qual es va transportar el peròxid d'hidrogen necessari per a fabricar els precursors dels explosius, així com la documentació per a adquirir-ho.
El Ministeri Públic demana penes de 8 a 41 anys de presó per als tres presumptes membres de la cèl·lula terrorista. En canvi, gran part de les acusacions particulars exercides per les víctimes -incloses les col·lectives, com l'Associació de Víctimes del Terrorisme o la de l’11M- s'han afanyat a desmarcar-se de la Fiscalia, amb escrits que plantegen penes superiors als dos mil anys de presó i presó permanent revisable per als processats.
Per la seua banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que el consistori, que exerceix l'acusació contra els tres únics processats, no descarta recuperar l'acusació d'assassinat durant el juí.
Homenatge respectant les mesures sanitàries
Una cinquantena de familiars de les víctimes mortals, ferits i testimonis presencials dels atemptats han presidit la cerimònia, amb clavells blancs a la mà, sobre el mosaic del Pla de l’Os de Joan Miró, on el terrorista Younes Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta després de l’atropellament massiu de la Rambla. En una segona fila estaven les autoritats i representants polítics, encapçalats pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra; els presidents del Congrés i del Parlament de Catalunya, Meritxell Batet i Roger Torrent; el ministre de Sanitat, Salvador Illa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Una jove estudiant del Liceu de Barcelona ha interpretat al violoncel El cant dels ocells, mentre els concentrats guardaven un minut de silenci, en què algunes de les víctimes no han pogut reprimir les llàgrimes. Posteriorment, representants de les víctimes han depositat corones de flors sobre el mosaic i autoritats, membres dels cossos i forces de seguretat i altres assistents a l’acte han omplit de clavells blancs les jardineres instal·lades a manera d’altar.
El solemne silenci de l’acte sol s’ha vist interromput per algunes veus que clamaven “saber tota la veritat”, lema de la campanya impulsada pel pare d’un xiquet mort en els atemptats, l’advocat dels quals exigeix a l’Audiència Nacional que aclarisca si l’imam de Ripoll i cervell de la cèl·lula jihadista tenia relació amb el CNI.
