Els treballadors valencians traslladen més malestar psicològic que els desocupats per primera vegada

L'última enquesta de salut de la Comunitat Valenciana ha constatat una situació inèdita. Per primera vegada en l'històric del sondeig, les persones treballadores traslladen més malestar psicològic que les desocupades. La circumstància l'ha destacada este divendres el director general de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat, Bartolomé Pérez, durant la presentació d'una guia elaborada per la UGT-PV i la Universitat de València (UV) per a ajudar les empreses a incorporar plans de salut mental. Pérez ha qualificat esta novetat "d'estranyíssima". L'estadística es produeix en el context d'un augment de les incapacitats temporals per salut mental. A Espanya s'han triplicat en huit anys. Han passat de 280.000 el 2016 als 650.000 casos del 2024.

El professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UV, Adrià Todolí, director d'esta guia, considera que entre el 60% i 80% d'estes incapacitats (amb un cost estimat de 339 milions) es podrien evitar, perquè tenen darrere factors prevenibles. En destaca la "intensificació" de la càrrega de treball", la "desaparició de les fronteres entre jornada i descans" per la digitalització i el teletreball i l'augment de la "precarietat" entre la classe treballadora, amb salaris cada vegada més lluny del cost real la vida i, particularment del de l'habitatge.

N'hi ha un altre factor igualment significatiu, la "menor estigmatització" i l'augment de l'autoconsciència sobre els problemes de salut mental des de la pandèmia, el cost psicològic de la qual els continuen arrossegant encara hui milers de treballadores i treballadors.

Todolí ha fet estes consideracions en la presentació de la Guia per a elaborar plans de salut mental en les empreses, que vol posar la primera pedra perquè les companyies els redacten i els incorporen com un document de treball més, de la mateixa manera que ja fan amb els d'igualtat o riscos laborals.

La guia proposa "eines per a la negociació col·lectiva" (entre empresa i sindicats) a estos plans, a fi d'ajustar-los al tarannà de cada companyia. Les propostes estan basades en l'experiència de països que fa anys que implementen accions, com Alemanya, Suècia o Dinamarca.

Mètodes per a mesurar la càrrega de treball i "botons del pànic"

Per exemple, es recomana "mesurar la càrrega de treball" saludable o "els ritmes que pot assumir un treballador", com per exemple en el cas de les habitacions que poden netejar les cambreres de pis. I es proposen metodologies científiques per a fer-ho. També es proposa establir "botons de pànic", és a dir, canals perquè un company o un equip puguen anticipar la possibilitat que un treballador s'està "cremant".

Todolí també ha indicat la importància de la formació i sensibilització dels comandaments intermedis, perquè "siguen conscients de l'afectació que pot provocar la seua manera d'organitzar el treball".

En la jornada també han intervingut la sotssecretària general i de Polítiques Públiques, de Salut Laboral, Cooperació i Medi Ambient d'UGT-PV, Marisa Baena, i el director general de Treball i de l'Invassat, Andrés Lluch. Este últim ha destacat la importància de documents com la guia de salut mental o la de riscos laborals 2025-2029 d'Invassat per a orientar l'acció de les empreses. Ha defensat el fet que les administracions donen directrius basant-se en les dades que comuniquen els experts i els agents socials.