La transgressió feminista d’Isabel Oliver s’exposa a la Universitat Miguel Hernández

La pintora Isabel Oliver, nascuda a València el 1946, en plena dictadura, no es va resignar mai al seu destí, i així ho ha fet palés amb la seua pintura transgressora. Ara, amb 76 anys, la Universitat Miguel Hernández (UMH) exhibeix una mostra del seu art i li atorga el reconeixement que se li ha negat durant dècades. 

L’artista utilitza l’art per a denunciar el masclisme en les seues diferents formes, com, per exemple, en la sèrie de quadres Passeig pel museu, en la qual reinterpreta els grans clàssics de la pintura amb la seua particular visió feminista. “Estic pintant quadres de Tiziano on un deu es converteix en qualsevol cosa per a raptar i violar dones”, explica ella mateixa a À Punt NTC.

Amb la sèrie Jocs impossibles i Cartes marcades, desconstrueix el patriarcat posant en evidència que "les dones no poden continuar jugant a un joc que altres han escrit per a elles", tal com explica la comissaria de l’exposició, Isabel Tejeda.  

La seua obra està plena d’humor àcid, com quan pinta Les tres gràcies de Rubens en un gimnàs per a denunciar que aquelles dones que encarnaren l’ideal de bellesa femenina del segle XVII ara “haurien d’estar al gimnàs tot el dia”, indica Tejeda. 

Malgrat fer dècades que pinta, Oliver no està en els manuals d’història de l’art perquè, com ella mateixa reconeix, “nàixer el 1946, en una dictadura i en un patriarcat i ser feminista és un còctel explosiu”. Però si haguera nascut en una altra època i en altre país, seria una icona de la pintura pop.