Tots tenim un doble? La ciència evidencia per què s'assemblen dues persones sense vincle familiar
El descobriment podria ajudar a la identificació de persones i el diagnòstic de malalties a partir del material genètic
La saviesa popular ha estés la idea que totes les persones en tenen almenys una altra que s'assembla sense que tinguen un vincle familiar. La irrupció d'Internet i les xarxes socials també ha evidenciat l'existència de còpies entre les cares dels humans. Un fet que no tenia una justificació genètica, fins ara.
Investigadors de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han descobert l'explicació biològica de per què totes les persones tenen un doble, sense cap relació de parentiu: comparteixen característiques genètiques en els gens que conformen els trets facials.
L’estudi està liderat pel catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut, Manel Esteller, i s’ha publicat aquest dimarts en la revista Cell Reports. "Nosaltres el que hem fet és arreplegar material biològic d'aquests individus extremadament semblants per a veure si trobàvem una raó objectiva de la similitud", ha assenyalat el genetista.
Així, van sotmetre a persones amb semblances raonables a programes de reconeixement facial, per tal de descobrir parelles d'individus que eren quasi indistingibles entre si. Després van analitzar la seua seqüència d'ADN, el seu perfil epigenètic i la seua composició de microbis. Els resultats van mostrar que els dobles comparteixen variacions similars del seu ADN, particularment en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front.
Però segons el científic, les similituds en les persones estudiades van més enllà del rostre. “També afecta altres propietats físiques (altura i pes), certs trets del caràcter i del comportament".
"Atés que la població humana és actualment de 7.900 milions, i està més interconnectada, cada vegada és més probable que es produïsquen i es coneguen aquestes repeticions", ha subratllat Esteller.
La seua tesi podria ajudar en la identificació persones a partir del material genètic, que seria de gran ajuda en medicina legal i forense. A més, proporciona les bases perquè, a partir de l'anàlisi de la imatge i de la forma de la cara, es puguen diagnosticar malalties genètiques.
