#TallesReals, la rebel·lió contra el tallatge de les grans cadenes de roba
Tania Llasera esclata en xarxes contra l'absència d'un sistema homogeni de tallatge per a la roba i denuncia que persones amb cossos normatius hagen de comprar-se l'XL
El moviment #TallesReals ha tornat a primera plana del debat públic després que l'actriu i presentadora Tania Llasera denunciara el passat divendres en les xarxes socials que, tot i tindre un cos de dimensions estàndards, ha hagut de comprar-se un pantaló de la talla XL en una botiga de la cadena Inditex. "Com és possible? No teniu vergonya, no em pareix normal", criticava la popular presentadora, una de les principals valedores a Espanya del body neutrality. Aquest corrent de pensament promulga que no cal amar obligatòriament el cos, sinó simplement acceptar-lo de forma neutral.
Després de diverses publicacions virals en què acusava la firma espanyola de confeccionar talles massa xicotetes, Llasera va alertar que aquesta situació danya l'autoestima de moltes persones que es veuen obligades a adquirir les talles més grans en alguns establiments a pesar que tenen una figura "perfectament normativa". "Fa anys no em cabia res i feia cinc anys que no xafava Zara. Ara em cap, però soc la talla més gran que hi ha. Estem creant problemes a la gent jove", lamentava en una story d'Instagram en què també va aprofitar a demanar un sistema de tallatge homogeni en les botigues de roba. "Seria ideal que s'estandarditzaren les talles i que entrares en una tenda sabent que eres una M. I punt.", va postil·lar.
L'homogeneïtzació del tallatge en la moda és una reivindicació amb molts anys de recorregut. El Ministeri de Sanitat va encarregar el 2008 un estudi antropomètric de la població femenina, elaborat amb ajuda de l'Institut de Biomecànica de València per tal d'oferir més precisió al patronatge tèxtil. La investigació revelava l'existència de tres morfotips generalitzats però, tot i això, la situació no ha canviat massa des d'aleshores en el sector.
Hi ha botigues, com Bugalú a València, que es basen precisament en aquest estudi per a confeccionar les peces, des d'una XS fins a l'XL, però és l'excepció. La gran majoria de tendes reconeixen que segons el fabricant s'hi observen diferències. "Per exemple, en el tallatge danés, una XL pot ser com una XXL nostra perquè elles són molt grans", explica Vicent Martínez, dependent en una botiga del centre de València.
I especialment les marques nacionals dels grans grups tèxtils mai semblen ajustar-se sempre a un mateix tallatge. Es calcula que encara hi ha un 40% de les dones espanyoles que tenen problemes a l'hora de trobar la seua talla. "La llargària dels pantalons, de les camises... tot canvia en funció de la tenda. Has d'anar a provar-te cada vegada perquè no saps quina és la talla que et correspon", comenta a À Punt una consumidora.
Veus com la de Tania Llasera en les xarxes tornen a reactivar una polèmica recurrent. Critiquen els problemes d'autoestima o, més greu encara, els trastorns de conductes alimentàries que la pressió per a encaixar en talles minúscules pot generar. Dies després de l'al·legat públic contra Inditex, l'actriu ha explicat els motius que l'han portada a llançar la seua reivindicació. "És per les xiquetes com la meua, que ara té quasi quatre anys", ha dit, per a assegurar també que ho ha fet per totes les dones del futur. "Cal lluitar perquè no tinguen tanta pressió per la perfecció i tinguen menys càrrega mental", ha manifestat.
