Susana Gisbert: "Cal encetar el meló de la salut mental de les víctimes de violència de gènere"

La mort de Yolanda, la veïna de Llíria que va estar segrestada durant dotze dies per la parella patint maltractaments i que segons les primeres hipòtesis s'hauria suïcidat, ha obert el debat sobre si hauríem de considerar esta mort un feminicidi, i per tant incloure-la en els registres de víctimes mortals de la violència de gènere. Susana Gisbert, fiscal especialitzada en esta matèria, ha parlat per als micròfons de Les notícies del matí este dimecres sobre l'assumpte i ha reflexionat sobre la dificultat de vincular el decés d'esta dona amb cap delicte que apunte directament al suposat agressor, que continua en llibertat amb una orde d'allunyament. "És violència de gènere, però no un feminicidi perquè no hi ha relació directa entre autor i resultat", ha resumit la funcionària judicial.

Yolanda va denunciar la parella quan va aconseguir escapar de la casa on la va tindre retinguda durant quasi dos setmanes, violant-la i sotmetent-la a tota mena de vexacions. Este dilluns va transcendir que va perdre la vida llançant-se al buit des de l'habitatge on vivia, un quint pis i, segons la investigació policial, tot apunta que ho va fer de manera voluntària. Per a Gisbert, estem davant d'un cas molt complicat perquè "en el vessant judicial no es pot determinar que el suïcidi fora a causa de l'home".

El cas de Yolanda és violència de gènere, però no un feminicidi perquè no hi ha relació directa entre autor i resultat

Tal com ha explicat, l'única figura que se li podria imputar al suposat agressor, i agafant-la amb pinces, és la de l'auxili-inducció al suïcidi. Tot i això, l'experta en violència de gènere no s'ha mostrat molt convençuda que esta possibilitat tinga molt de recorregut en els tribunals, perquè la inducció hauria de ser directa i no és el cas: "El que hi ha és una reacció d'una dona a un presumpte delicte de detenció il·legal i de violència de gènere", ha aclarit.

Més enllà de si Yolanda és o no víctima de feminicidi, Gisbert ha deixat clar que "és una evidència que hi ha dones que se suïciden per causa de la violència de gènere" i que es tracta d'un fenomen molt complex que caldria estudiar per a donar-li visibilitat: "Són víctimes silenciades perquè estan invisibilitzades", ha alertat. En este sentit, ha assenyalat que els professionals de psiquiatria alerten recurrentment que hi ha casos de depressió que poden emmascarar la violència de gènere.

És una evidència que hi ha dones que se suïciden per causa de la violència de gènere

Per a la fiscal Gisbert, "cal encetar el meló de la salut mental de les dones víctimes de la violència de gènere", perquè "és un problema important mentre la patixen", però també per les conseqüències que els pot generar, per exemple estrés posttraumàtic, ha detallat. També ha remarcat la necessitat d'oferir una atenció psicològica a estes dones, perquè pot ser determinant per a empentar-les a denunciar l'agressor.

Gisbert ha reconegut que és molt difícil saber si una dona s'ha suïcidat per haver patit violència de gènere, però sí que s'ha mostrat partidària de començar una estadística específica que recomptara víctimes d'esta xacra que acaben llevant-se la vida.