El Suprem marca doctrina: dir "negre de merda" o insultar per no ser espanyol és delicte d'odi
L'alt tribunal fixa criteri d'interpretació en la confirmació de la condemna a un veí de València, que va insultar l'amo d'un bar al·ludint al color de la pell i exhibint la nacionalitat espanyola com a element de superioritat
El Tribunal Suprem ha marcat doctrina sobre delictes d'odi en la confirmació de la condemna a un veí de València que va insultar l'amo d'un bar anomenant-lo "negre de merda" i "mico", el febrer de 2022. L'alt tribunal avala la pena de sis mesos de presó i multa de 1.260 euros i tipifica com a delicte d'odi l'insult per la raça o per no ser espanyol.
La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Vicente Magro, dicta que serà el criteri per a casos com este, consolidant la tipificació com a delicte d'odi la referència despectiva al color de la pell i la superioritat en virtut de la nacionalitat: indica que "ser espanyol o no fent expressió d'això no pot ser objecte d'atacs per tercers amb un component d'exclusió social". "La perspectiva dominant per raó d'una nacionalitat o pel color de la pell de la víctima amb caràcter excloent no existix en les creences i si es du a terme és clara expressió d'odi", constata el Suprem en la seua argumentació.
El condemnat va atacar l'amo de l'establiment després que la màquina de tabac no li va retornar correctament el canvi. Primer la va dir "negre de merda" i va amenaçar de matar-lo. I després, davant de la policia va dir que referir-se a ell com "mico", indicant que l'anaven a "tirar" del barri, com a altres immigrants, i va recriminar als agents el tracte que li van donar sent ell espanyol.
A més de per un delicte d'odi (article 510.2 a) del Codi Penal) se'l condemna per un altre d'amenaces (article 171.7 del Codi Penal) i a una inhabilitació de tres anys per a exercir oficis educatius en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure.
Contra les manifestacions d'odi en partits de futbol i xarxes socials
En la sentència, el Suprem lamenta la normalització d'estes referències despectives, contra les que insta a actuar. En concret reconeix que "hi ha una àmplia manifestació de delictes d'odi en espectacles públics", com partits de futbol en els quals s'insulta a jugadors "per la raça diferent", "circumstància que no ha de ser devaluada en la seua gravetat en integrar un delicte d'odi", explica.
Subratlla també que els delictes d'odi són "una forma greu de discriminació i violència verbal o escrita" i que poden ser de mode directe, en una interacció personal, però també en xarxes socials, on té una manifestació molt estesa, però on també es produïx per acció directa "del qual odia al que és odiat, en moltes ocasions per ser diferent".
Insultar per no ser espanyol pot ser delicte d'odi
Pel que fa a la referència a l'espanyolitat com a pretensió de superioritat respecte d'una altra persona, considera el Suprem que en un estat social, democràtic i de dret no caben atacs a les persones per la seua "condició de no espanyols, com si els agents de policia hagueren de tractar-los d'una manera diferent dels qui tenen nacionalitat espanyola".
La resolució destaca que "quan es produïxen estos atacs no són puntuals, personals o individuals cap a una persona en concret, sinó el que esta representa en un context d'odi per raó de nacionalitat" o la que recalca que "la intolerància és incompatible amb la convivència".
