El Suprem eleva les condemnes dels exfutbolistes de l'Arandina però els beneficia amb la llei del 'només sí és sí'

L'alt tribunal incrementa a nou anys les penes inicials de tres i quatre anys per agredir sexualment una menor; la Fiscalia en demanava deu en aplicació del Codi Penal anterior

Els jugadors condemnats de l'Arandina, en una imatge d'arxiu
Els jugadors condemnats de l'Arandina, en una imatge d'arxiu / Efe

El Tribunal Suprem (TS) ha acordat augmentar a nou anys de presó les condemnes imposades a dos exfutbolistes de l'Arandina per abusar sexualment d'una menor el 2017. La decisió suposa incrementar les penes, que el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCiL) havia fixat en quatre i tres anys, respectivament, perquè hi elimina un atenuant. No obstant això, s'aplica la llei de garantia integral de la llibertat sexual —més coneguda com la llei del només sí és sí— en entendre que és més beneficiosa: amb el Codi Penal anterior la condemna hauria sigut de deu anys de presó, tal com demanava la Fiscalia.  

Segons ha informat aquest dimarts l'alt tribunal, els magistrats estimen els recursos del ministeri públic i les acusacions, i agreugen les penes als dos condemnats, inferiors finalment a la que hauria correspost abans de la reforma legal impulsada pel Ministeri d'Igualtat. En aquest cas concret, el Suprem decideix aplicar la nova llei en benefici del reu.

L'alt tribunal ha deliberat aquest dimarts sobre els recursos presentats contra la sentència del TSJCiL en l'anomenat cas Arandina, que va absoldre un dels tres exjugadors del club burgalés condemnats per agressió sexual a una menor i va reduir la pena dels altres dos des dels 38 anys de presó a quatre i tres. Aquesta revisió forma part de curs normal dels recursos de cassació, encara que arriba enmig de la polèmica suscitada per l'entrada en vigor de la llei del només sí és sí, expliquen les fonts jurídiques consultades.

La sentència inicial

La primera sentència pel cas Arandina va dictar-la el desembre de 2019 l'Audiència Provincial de Burgos. Condemnava els tres futbolistes a 38 anys de presó per a cadascú com a autors i cooperadors necessaris d'un delicte d'agressió sexual comés dos anys abans contra una menor i considerava, a més, l'existència d'intimidació ambiental. Segons els fets provats, la víctima —que aleshores tenia quinze anys— va acudir al pis que els tres joves compartien a Aranda de Duero, on es va consumar l'agressió sexual sense que ella poguera reaccionar per la diferent complexió física amb els condemnats. S'hi afig el fet que van actuar els tres sobre la xica amb la llum apagada i per sorpresa.

La defensa va recórrer la decisió i el TSJCiL va decidir el març de 2020 qualificar els fets d'abús sexual en lloc d'agressió. El tribunal va descartar la intimidació en trobar contradiccions en el relat de la menor i va apreciar una circumstància atenuant per la proximitat d'edat i la maduresa entre condemnats i víctima. Això va suposar rebaixar les penes de Lucho i Viti a quatre i tres anys de presó, respectivament. Quant al tercer condemnat, va quedar absolt després que els jutges descartaren la responsabilitat penal en el que hi havia ocorregut.

Els recursos

En els recursos interposats davant el Suprem, les defenses de Lucho i Viti demanaven l'absolució, mentre que la víctima i l'acusació popular de l'Associació Clara Campoamor havien sol·licitat que se'ls condemnara a 38 anys de presó. 

La Fiscalia, per la seua banda, proposava elevar a deu anys de presó la pena a aquests dos jugadors, com a autors d'un delicte d'abús sexual a una menor de setze anys, però eliminant l'atenuant que va incloure el TSJCiL. La fiscal Paloma Abad argumentava que amb la llei del només si és sí que és possible mantindre la petició inicial de deu anys de presó perquè la nova forqueta penal per a aquesta conducta se situa entre sis i dotze anys de presó.

També et pot interessar