El Suprem confirma la sentència de dos anys de presó a exdirectius de la CAM pels negocis al Carib

Roberto López Abad i Daniel Gil han sigut condemnats per administració deslleial en operacions de crèdit

Imatge d'arxiu de la façana de l'edifici del Tribunal Suprem
Imatge d'arxiu de la façana de l'edifici del Tribunal Suprem / Alberto Ortega (Europa Press)

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional que va condemnar a dos anys de presó a l’exdirector general de la CAM (Caixa d'Estalvis del Mediterani), Roberto López Abad, i l’exdirector general d’empreses, Daniel Gil. Tots dos estaven acusats d’un delicte d’administració deslleial en operacions de crèdit concedides a l’empresa Valfensal per adquirir hotels i parcel·les al Carib. L'Audiència Nacional va condemnar, en desembre de 2020, López Abad i Gil a dos anys de presó pels negocis immobiliaris amb Valfensal al Carib, que van causar a l'entitat un perjuí de 28 milions.

El Suprem ha desestimat, per tant, el recurs d’ambdós condemnats i a més ha confirmat els cinc anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de qualsevol càrrec, ocupació o professió en qualsevol entitat bancària o de crèdit a Espanya.

L’Audiència Nacional, en la sentència recorreguda, també va condemnar els propietaris i representats legals de Valfensal, Juan Vicente Fedri i José Salvador Baldó, com a inductors d’un delicte d’administració deslleial i tres delictes contra la hisenda pública. Aquesta pena aplicava els atenuants de reparació del dany causat i de confessió dels fets a un total de dos anys de presó i multa de tres milions d’euros cadascun d’ells.

En concepte de responsabilitat civil, la sentència ara confirmada estableix que López Abad i Gil Mallebrera indemnitzen al Fons de Garantia de Depòsits en la quantitat de 28 milions d'euros, més els interessos legals, declarant-se la responsabilitat civil directa de la companyia d'assegurances CASER fins al límit de 15 milions.

En la seua sentència, l'alt tribunal destaca que els condemna “per anteposar els interessos de terceres persones a les de l'entitat, causant amb això un perjudici patrimonial a aquesta”.

Afig que no van ser castigats per “una gestió roïna o deficient o un acompliment tècnicament defectuós, poc prudent”, sinó per ser deslleials enfront de la seua entitat anteposant interessos aliens amb perfecte coneixement de tal situació.

També et pot interessar

stats