El Suprem anul·la el permís d'una hora pagada al funcionariat de la Generalitat

Considera que la norma valenciana incompleix la legislació bàsica sobre funció pública estatal i retrau a l'Advocacia autonòmica el retard en la presentació d'al·legacions 

La consellera d'Interior, Gabriela Bravo, a Les Corts en una imatge d'arxiu
La consellera d'Interior, Gabriela Bravo, a les Corts en una imatge d'arxiu / Rober Solsona (Europa Press)

Una sentència del Tribunal Suprem ha tombat el permís de què fins ara gaudia el personal de la Generalitat per a reduir una hora diària la jornada laboral i cuidar els fills i filles menors de dotze anys sense que es vera perjudicat el salari. Estava en vigor des del 2019, però ara l'alt tribunal considera que contradiu la normativa estatal perquè estableix que en aquests supòsits sí que cal rebaixar de manera proporcional el sou. 

En concret, el que anul·la la resolució és un apartat de l'article 7 del Decret 42/2019 del Consell que regula les condicions de treball del funcionariat. A través d'aquest, els dona la possibilitat de sol·licitar la reducció de jornada d'una hora sense disminució de les retribucions sempre que es reunisquen una sèrie de requisits, entre els quals, tindre a càrrec dos o més xiquets de dotze anys o menys. 

El Suprem argumenta que la normativa autonòmica no pot anar en contra de l'article 48 h) de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que assenyala que per raons de guarda legal, quan el funcionari o funcionària tinga la cura directa d'algun menor de dotze anys, de persona major que requerisca especial dedicació o d'una persona amb discapacitat que no exercisca activitat retribuïda, tindrà dret a reduir la jornada de treball, però "amb la disminució de les retribucions que corresponga".

La llei estatal afig que tindrà el mateix dret l'empleat públic que, igualment per conciliació, requerisca encarregar-se de la cura directa d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que per raons d'edat, accident o malaltia no puga valdre's per si mateix. També si s'ha d'encarregar del naixement de fills prematurs, entre altres supòsits, encara que sempre amb la coneguda "disminució d'havers" proporcional.

La decisió de l'ens judicial es produeix arran d'un recurs interposat per l'Ajuntament d'Asp contra una sentència d'un jutjat d'Alacant en què donava la raó a una treballadora del servei de neteja que havia demanat aquest permís retribuït i diari d'una hora per a la cura dels dos fills menors de dotze anys que té. El consistori li l'havia negat prèviament. L'administració local entenia que la sentència impugnada infringia la legislació bàsica estatal, com ara confirma el Suprem. 

La decisió de l'alt tribunal arreplega que es va oferir un termini tant a la funcionària afectada com a la Generalitat per a al·legar. La primera no va fer ús d'aquesta prerrogativa, mentre que l'administració autonòmica "ho ha deixat passar", i solament quan se li va notificar la caducitat del tràmit va demanar per escrit retrotraure el procediment i va insistir que la sentència del jutjat d'Alacant havia de ser confirmada. El Suprem retrau a la Generalitat el retard en la presentació d'al·legacions i determina no autoritzar la retroacció sol·licitada, amb la qual cosa el permís retribuït queda anul·lat. 

Fonts de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública han assenyalat a Efe que l'objectiu d'aquella mesura de discriminació positiva era fomentar la conciliació familiar i laboral. També defensa que el decret, quan es va aprovar, no el va qüestionar cap institució i que havia rebut els informes favorables tant del Consell Jurídic Consultiu com de l'Advocacia de la Generalitat.

També et pot interessar