El Suprem anul·la la sentència contra Otegi per intentar reconstruir Batasuna

La decisió arriba després que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnara Espanya per la parcialitat d'una magistrada que el va jutjar.

El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi,en una imatge d'arxiu
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi,en una imatge d'arxiu / Juan Herrero (Efe)

El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune que va imposar el 2012 penes de sis i sis anys i mig de presó a l'actual líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, i a altres acusats després que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnara Espanya per la parcialitat d'una jutgessa.

La sala penal del Suprem estima així els recursos de revisió interposats per l’exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi; l’exdirigent sindical abertzale Rafael Díez Usabiaga i altres tres condemnats, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez.

Al principi, Otegi i Díez Usabiaga van ser condemnats per l'Audiència Nacional a 10 anys de presó per un delicte de pertinença o integració en organització terrorista en intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune i d'altres d'inhabilitació, mentre que a la resta els va imposar huit anys de presó. En revisar la sentència, el Suprem va rebaixar les penes a sis i sis anys i mig de presó, una decisió que més tard va avalar el Tribunal Constitucional.

Després d'esgotar la via judicial a Espanya, els acusats van acudir al Tribunal Europeu, que fa dos anys els va donar la raó en considerar que es va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans per falta d'imparcialitat d'una magistrada que els va jutjar.

Després d'aquest periple judicial, el Suprem ha dictat una resolució en què considera que el pronunciament del Tribunal Europeu “constitueix títol suficient” per a autoritzar la interposició del recurs de revisió d'Otegi –que va eixir de presó al març de 2016– i la resta, i per a estimar-lo.

Reclamen una indemnització a l'estat espanyol

L'advocat Iñigo Iruin ha comunicat aquest dissabte que les cinc persones afectades sol·licitaran una indemnització i que es declare la responsabilitat patrimonial de l'estat espanyol pels "evidents perjuís causats per l'administració de justícia".

També et pot interessar