Stromboli, el videoclub que resisteix el pas del temps

Definit pel seu propietari com "l'antivideoclub", Stromboli és un dels pocs negocis de videoclub que resisteixen el pas del temps, així com l'arribada de noves modes i la invasió de les plataformes –les que per streaming ofereixen tota classe de productes audiovisuals–. Aquest negoci en perill d'extinció, ubicat al barri de Russafa de València i regentat per Dani Gascó, és dels pocs que queden a tot Espanya.

Stromboli representa un model de negoci que en la dècada dels huitanta i els noranta del segle passat va estar de moda. Eren uns anys on els reproductors de vídeo lluïen orgullosos en moltes cases, al costat del televisor. Aparells, els reproductors, que pràcticament ja han desaparegut de la vista.

Tot i que el mercat porta altres direccions, el propietari de Stromboli, un apassionat del seu treball, ni es planteja abaixar la persiana. Com ha explicat a Les notícies del matí, ell defén el "criteri propi, plantar-li cara a l'algoritme i també a la puntuació de Filmaffinity". Com ha explicat, veure només les pel·lícules que ixen ben puntuades a les plataformes "pot fer que et perdes altres pel·lícules interessants".

A totes aquelles persones que busquen més producte del que ofereixen les plataformes les espera Dani al carrer dels Centelles, 17. En un espai dedicat a la cultura audiovisual, que ofereix 17.000 títols i que, com ell mateix defineix, "és més una cinemateca que un videoclub. De fet, col·labore amb la Filmoteca Valenciana".

Escoltar el començament de l'entrevista a Les notícies del matí i el que Dani Gascó conta pot portar a extraure conclusions equivocades. Cal esperar cap al final, i escoltar el que diuen els seus clients incondicionals, per a comprendre millor la convicció d'aquest jove que ja ha superat, com diu, unes quantes crisis econòmiques i que viu amb nostàlgia els temps passats, encara que no es defineix com a romàntic i sí com a revolucionari.

Ací hi ha pel·lícules de 1920, i el cinema més rar. És un lloc on s'aprén. Ací he descobert directors japonesos i grans pel·lícules. Hauria de ser declarat BIC. Paco Orovitg

"Aquest és el paradís del cinema"

"Jo sols seguisc el meu propi camí. Cal conéixer el videoclub per a entendre'l. Sempre he tingut les pel·lícules que no tenien altres videoclubs. Aquest és el paradís del cinema. Ací està la història del cine, ací es troben pel·lícules del precinema i altres d'importació que no estan a les plataformes", explica el propietari de Stromboli.

Una visita a l'Stromboli potser, en si, tota una experiència. Passejar per corredors amb 17.000 títols de pel·lícules. Una rara avis en perill d'extinció, per a la qual alguns clients demanen la declaració com a Bé d'Interés Cultural. És el que ha dit al programa Les notícies del matí Paco Orovitg, un client assidu des de fa anys, enamorat del cinema coreà i asiàtic en general.

"Aquest és un lloc de trobada que vaig conéixer mitjançant un catedràtic d'Història de l'Art. Ací hi ha pel·lícules de 1920, i el cinema més rar. És un lloc on s'aprén, que hauria de ser declarat BIC. Ací he descobert directors japonesos i grans pel·lícules. No em moleste a buscar a les plataformes. M'estime més vindre ací i que Dani m'oriente. Em resulta més còmode", ha explicat Paco Orovitg.

Una altra clienta incondicional de Dani i de Stromboli és Pilar Utrilla. Ha explicat a Les notícies del matí que "el lloc és increïble. Ho té tot. És com un museu del cinema. I tindre Dani com a crític de cinema, que t'ensenya, t'aconsella amb un tracte tan agradable, és tot un luxe. Fins i tot la música del local m'agrada. Jo no entre en les plataformes. Dani és la meua plataforma".