Sols una de cada quatre peticions d'ingrés mínim vital s'aprova

L'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials denuncia que aquesta ferramenta no respon a les necessitats de la població colpejada per la Covid-19.

El ministre d'Inclusió en el Congrés, en una imatge d'arxiu
El ministre d'Inclusió en el Congrés, en una imatge d'arxiu / Europa Press

Les grans expectatives que acompanyaren l'aprovació de l'ingrés mínim vital (IMV) no s'estan complint de moment. L'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials denuncia que aquesta ferramenta no respon a les necessitats de la població colpejada per la Covid-19 i que sols una de cada quatre sol·licituds s'aprova.

El Consell de Ministres va aprovar l'ingrés mínim vital el passat 20 de maig, una mesura històrica que anunciaren que donaria cobertura econòmica vora 850.000 llars espanyoles. Segons la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, es tracta d'un nou dret "que marcarà un abans i un després en la lluita contra la desigualtat". Però les dades d'aplicació no reforcen aquestes paraules. Actualment, hi ha 565.195 persones que es beneficien d'aquesta renda, un 6,4% de la població que viu sota el llindar de la pobresa a Espanya. Una cobertura inferior a la que oferia el sistema de rendes mínimes, que arribava al 8%, és a dir. 1,6 punts per damunt de l'ingrés mínim vital.

Les dades de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, a partir de la informació facilitada al mes de març pel mateix Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, indiquen també que un 30% de les sol·licituds (347.645 ) encara no han sigut resoltes. El col·lectiu denúncia que en nou mesos la Seguretat Social sols ha pagat 920 milions d'euros dels 3.000 milions previstos a l'any.

Per autonomies, les dades són molt desiguals. L'informe indica que la cobertura oscil·la entre la xifra de Balears, on sols un 3,5% de les persones que estan sota el llindar de la pobresa reben l'ingrés mínim vital, i Ceuta, on aquest percentatge és del 16,8%. A la Comunitat Valenciana el reben un 7,1%.

"Les denegacions es produeixen per la complexitat del procediment i la dificultat de complir uns exigents requisits. El mateix ministeri reconeix que la majoria de les denegacions s'han produït per no complir el criteri de vulnerabilitat (en superar els llindars de renda i patrimoni); cal tenir en compte que es valoren els ingressos de la renda de 2019, any en què no va impactar la pandèmia de la Covid-19", argumenta el col·lectiu en un comunicat. L'associació remarca que el govern "no ha complit" amb l'objectiu que es va plantejar i lamenta "la imperícia" en la gestió de l'ingrés mínim vital.

També et pot interessar