Save the Children denuncia la criminalització dels menors migrants no acompanyats

Anwar Abouk va arribar del Marroc a Algesires amb 16 anys. Ho va fer a soles, jugant-se la vida davall d’un camió; en les pasteres havia de pagar i no s’ho podia permetre. Una vegada a Espanya encara li quedava per davant l’enorme repte de tirar avant tot sol.

“La sensació és que tu estàs a soles ací, això és el primer que saps. Ningú t’ajudarà, ningú et donarà res, tu has de fer-ho tot sol.”

Durant el 2018 es registraren a Espanya 6.991 arribades de menors migrants sense referent familiar, i a la Comunitat Valenciana en viuen actualment 954, un 0,1% del total de xiquets i xiquetes. Save the Childen identifica aquest col·lectiu com un dels més vulnerables i denuncia la criminalització que en moltes ocasions pateixen en les regions d’acollida.

Segons el director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, “La immensa majoria d’aquests joves no han mantingut mai conductes delictives en la seua vida. De fet en la majoria dels casos són ells les víctimes”. A la Comunitat Valenciana només el 18,2% dels adolescents als quals se’ls ha aplicat mesures per cometre algun delicte són d’origen estranger.

Save the Children ha presentat aquestes i altres evidències sobre la realitat dels menors migrants en l’anàlisi Contando los pasos. Ací l’organització denuncia que als obstacles que els menors experimenten durant el viatge s’afegeixen els imposats per Europa, que "prioritza la seguretat de les fronteres sense tindre en compte que són xiquets i xiquetes i necessiten una protecció específica”.

Hernández insisteix en aquest fet: “Haurem fracassat com a societat si no som capaços de veure els xiquets com el que són: xiquets, si no som capaços de garantir els seus drets, independentment d’on vinguen”.

L’informe també planteja mesures concretes per tal que les administracions públiques apliquen polítiques migratòries responsables i subratlla la necessitat d’una estratègia integral per a la inclusió de la infància migrant.

Entre les recomanacions enfocades als menors no acompanyats, l’organització inclou la revisió del procediment de determinació de l’edat en entrar al país. Segons l’anàlisi, el mètode d’observació del desenvolupament ossi aplicat, Greulich & Pyle, no és adequat per a la població no europea.

Mohamed Narcif, de Ghana, va ser identificat amb aquest mètode com a major d’edat: “La Policia va dir que amb l’altura que tinc, el cos que tinc, creien que tenia 18 anys. Jo els vaig dir que no, jo no tinc 18 anys”. Després de la identificació va ser ingressat en un centre per a majors d’edat.

Xiquetes migrants

A causa dels rígids rols de gènere que moltes vegades caracteritzen els països d’origen, les menors migren en menor mesura que els seus conterranis homes. Per aquesta raó, la minoria de xiquetes i adolescents migrants es veuen molt més exposades a convertir-se en víctimes d’explotació i de tràfic d’éssers humans als països d’origen, trànsit i també de destinació. Save the Children denuncia que aquesta exposició als riscos condemna moltes de les joves que viatgen soles a quedar-se atrapades als països de trànsit, víctimes de xarxes criminals.

La realitat de la migració

L’anàlisi Contando los pasos també llança xifres sobre la realitat de la migració, moltes vegades tergiversada. Entre aquestes dades destaca que solament una de cada quatre persones que migra ho fa a un país desenvolupat. D’altra banda, a Espanya el 42% de la població estrangera és d’origen europeu, i només un 1,19 % de les arribades d’estrangers de l’any passat es van fer de manera irregular.

Save the Children també recorda les aportacions que la població migrant fa al sistema de benestar, que permeten la sostenibilitat dels serveis públics essencials. De fet el Fons Monetari Internacional (FMI) estima que Espanya necessitaria cinc milions d’estrangers per a la sostenibilitat del seus sistema de benestar fins al 2050, l’equivalent a quasi 170.000 persones l’any.

Entre 2000 i 2005 la contribució del factor migratori al creixement econòmic va representar un 50%. Yannik Bah, de la Costa d’Ivori va tardar un any i mig a arribar a Espanya per aconseguir eixir endavant: “Vinc amb un esforç, amb un objectiu al cap que és adaptar-me ací i continuar treballant dur com ells fan o, fins i tot, treballar més dur que ells”.