Save the Children alerta que hi ha 20.000 menors en situació irregular a la Comunitat Valenciana

Amb un 13,6% del total espanyol, es la tercera comunitat amb més migrants menors de 19 anys en aquesta situació.

Una imatge d'un menor.
Una imatge d'un menor. / Save the Children

A la Comunitat Valenciana hi ha vora 20.000 xiquets i xiquetes menors de 19 anys en situació irregular, segons una anàlisi elaborat per Save the Children i la Fundació Per Causa. Aquesta xifra suposa un 13,6% del total espanyol, quasi 147.000 xiquets i xiquetes. La Comunitat Valenciana és la tercera amb més xiquets i xiquetes migrants en situació irregular, només per darrere de Catalunya (34.000) i la Comunitat de Madrid (29.300).

Les dues organitzacions han dut a terme un estudi que posa llum a la invisibilitat en què viuen xiquets, xiquetes i adolescents migrants sense papers a Espanya, els quals tenen una taxa d'irregularitat molt per damunt de la del conjunt de la població migrant sense papers, situada al voltant del 13%. La taxa d'irregularitat en el seu cas és del 20,4%, és a dir, de cada cinc xiquets i xiquetes migrants que viuen al nostre país, un està en situació administrativa irregular. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, aquesta taxa puja al 22,2%.

Pel que fa a la procedència, tres de cada quatre menors d'edat en situació administrativa irregular a Espanya són d'Amèrica Llatina. Colòmbia acumula el major número absolut, seguida d'Hondures, Veneçuela i el Perú. Àfrica és l'origen del 43% dels xiquets i xiquetes migrants que viuen a Espanya, però tan sols un 13% es troben en situació irregular.

"En moltes ocasions a aquests xiquets i xiquetes se'ls tracta abans per la seua condició de migrants que pel fet de ser xiquets i xiquetes, i és una cosa que no es pot tolerar, ja que són els seus drets més fonamentals els que estan en perill, com el seu dret a la salut o a l'educació", assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.

Múltiples danys a la infància migrant

Les conseqüències d'aquesta situació són tangibles i, sovint, tràgiques i de llarg abast. Les llars amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i més risc de pobresa i exclusió que els formats per nacionals. La situació s'agreuja amb l'arribada dels fills i filles: la probabilitat de risc de pobresa per a una llar de característiques mitjanes amb menors a càrrec i amb nacionalitat espanyola és del 14%; si aquesta mateixa llar és de ciutadans extracomunitaris, la probabilitat puja al 48%. Save the Children alerta que la vulnerabilitat pot empitjorar més encara per la crisi del coronovirus.

A la Comunitat Valenciana sí que s'inclou la població sense papers en la renda valenciana d'inclusió, però és necessari garantir-hi l'accés d'aquestes famílies i analitzar i eliminar qualsevol mena de trava administrativa que puga sorgir en la tramitació.

Totes dues organitzacions asseguren que una regularització dirigida específicament a les llars de persones migrants sense papers amb fills i filles a càrrec "permetria reduir substancialment el seu cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels extraordinaris obstacles administratius, econòmics i educatius per a la integració social". I podria ser una porta d'eixida per a la vunerabilitat social en què viuen. Save the Children demana també proporcionar un règim jurídic específic per a tota la infància migrant. També considera fonamental que es permeta l'accés a les famílies en situació administrativa irregular a l'ingrés mínim vital.

També et pot interessar

stats