Sanitat indemnitza amb 60.000 euros uns pares per les seqüeles del seu bebé després d'una cesària tardana
El xiquet necessita una mestra d'audició i llenguatge, una pedagoga terapèutica i suport en autonomia, conducta adaptativa, socialització i autodirecció
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat la Conselleria de Sanitat Universal a indemnitzar amb 60.000 euros uns pares per les seqüeles ocasionades a un nounat després de practicar una cesària tardana.
La sala estima parcialment el recurs dels demandants, representats pel lletrat Javier Bruna, dels serveis jurídics del Defensor del Pacient i els reconeix una indemnització de 60.000 euros més els interessos legals des de la data de la reclamació administrativa. La resolució és ferma i els pares ja han cobrat el pagament.
Els fets guarden relació amb una pacient amb antecedents mèdics d'hipercolesterolèmia, ansietat i asma per al·lèrgia al pol·len, que va quedar embarassada als 35 anys. El control gestacional es va iniciar a les 18 setmanes a l'Hospital de Manises i l'embaràs va transcórrer dins de la normalitat.
El juny de 2014, en la setmana que feia 39 més 6, va tindre un trencament espontani de la bossa amniòtica i va ingressar a l'hospital al voltant de les 13:00 hores. L'endemà es va indicar maduració-inducció. Transcorregudes unes hores se li va detectar taquicàrdia fetal, es va induir el part amb oxitocina, se li va posar l'epidural i amb posterioritat es va anotar una nova taquicàrdia fetal i, finalment, se li va practicar una cesària emergent.
Després del part, es va decidir traslladar el nounat a l'Hospital La Fe de València i se li va diagnosticar encefalopatia hipòxica isquèmica i hipotèrmia.
En l'actualitat, segons ha apuntat el Defensor del Pacient, el xiquet continua requerint una mestra d'audició i llenguatge, una mestra de pedagogia terapèutica, suport educador d'educació especial i suport en autonomia, conducta adaptativa, socialització i autodirecció.
"Diagnòstic de sospita"
Tal com resol la sala, el diagnòsticd'encefalopatia del bebé és un "diagnòstic de sospita" perquè, segons els informes, per a confirmar-lo o descartar-lo se li va haver de realitzar una prova entre les 24 i 96 hores després del naixement, mentre que aquesta se li va practicar en el seté dia de vida.
Per al tribunal, en sintonia amb tots els informes, a excepció del dels recurrents, els moments de taquicàrdia en el començament del part van ser "puntuals" i, després de l'adopció de mesures, el fetus va recuperar el batec normal. Tampoc es té per acreditat, en no inferir-se de la història clínica, que la dona patira taquisistòlia i es medicara per això.
