Sanitat atén enguany més de 27.000 consultes per trastorns alimentaris: quins són i com es detecten

Les tres unitats UTCA valencianes han tractat 500 pacients de manera recurrent, dels quals el 90% eren dones

Una radiografia dels transtorns alimentaris a la Comunitat Valenciana
Una radiografia dels transtorns alimentaris a la Comunitat Valenciana / À Punt NTC

Menjar d’amagades o controlar què es menja, fer exercici de manera constant o reduir les hores de son són alguns dels senyals que poden fer saltar les alarmes. Aquestes accions, que poden semblar innocents, poden deixar entreveure algun tipus de trastorn de l’alimentació que, de manera generalitzada, té un origen comú: una insatisfacció corporal que desemboca en un desig d’aprimar-se.

Aquest dimecres 30 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), amb el qual es busca visibilitzar la importància de la prevenció i la detecció precoç de tots els tipus d’alteracions alimentàries, entre les quals destaquen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i la ingesta compulsiva. 

Des del gener fins al novembre d’enguany, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha atés més de 27.000 consultes: 3.257 d’elles en les tres unitats de trastorns de conductes alimentàries de la Comunitat Valenciana (UTCA) i al voltant de 24.000 en els centres de salut valencians. 

Pel que fa a les UTCA, un total de 538 pacients han hagut de ser atesos en diverses ocasions, dels quals el 91,8% eren dones i el 8,2% eren homes. També han dut a terme 900 consultes a menors d’edat, en la gran majoria, xiquetes amb edats compreses entre els 0 i els 17 anys.

Sanitat preveu tres hospitals de dia infantils i juvenils de salut mental

La irrupció de la pandèmia per coronavirus ha afectat de manera especial els trastorns de salut mental, entre ells els trastorns de conducta alimentària. Per això, el departament que dirigeix Miguel Mínguez reforçarà aquest àmbit gràcies a la posada en marxa del Pla d'Acció de Salut Mental, que contempla, entre altres actuacions, la posada en marxa de tres hospitals de dia infantils i juvenils en les tres províncies, que atendran, entre altres patologies, aquest tipus de trastorn. A més, s'han posat en marxa set equips d'intervenció comunitària per a l'atenció de la població més jove, amb la finalitat de reforçar l'atenció a la salut mental d'aquest col·lectiu.

Per a poder reconéixer quins són els TCA i com detectar-los, l’Associació Valenciana contra els Trastorns Alimentaris Avcota detalla quins són els símptomes i diagnòstic de cadascun d’ells. 

Anorèxia nerviosa

En un 80% dels casos d’anorèxia, comença amb un règim per a perdre pes i, a mesura que no s’aconsegueix, aprimar-se es converteix en l’objectiu central, segons detalla Creu Roja. "Res té més importància que aquest propòsit, per damunt de recomanacions i qualsevol altra meta". Els mètodes per a baixar de pes poden anar des de consumir poca quantitat d’aliments fins a fer exercici de manera excessiva. 

Aquests són alguns símptomes que poden indicar anorèxia: canviar la conducta alimentària, com menjar lentament, tallar el menjar en trossos xicotets o rebutjar certs aliments; vestir amb roba més ampla; disminuir les hores de son; augmentar el nivell d’activitat física; alta irritabilitat; bradicàrdia, arrítmia o hipotensió; canvi de caràcter; aïllament del grup d’amics o distorsió de la imatge corporal. 

Bulímia nerviosa

En aquest tipus de TCA, el perfil de la pacient és una dona jove amb un pes que es troba dins de la normalitat, ja que menja de manera compulsiva i després es provoca vòmits o usa laxants de manera abusiva per a contrarestar l’aliment ingerit. D’igual manera que en l’anorèxia, existeix una preocupació "obsessiva" pel control del pes. 

En aquest cas, els malalts presenten símptomes com una irritació crònica de la gola, fatiga i dolors musculars, oscil·lació de pes, debilitat muscular i enrampades, ulls unflats o pèrdua de l’esmalt de les dents. A més, és comú que eviten anar a menjar a llocs públics, es dirigisquen al lavabo després de menjar o tinguen canvis bruscos d’humor. 

Ingesta compulsiva

La ingesta compulsiva o el trastorn per fartada es caracteritza per grans ingestes de menjar, però a diferència de la bulímia, no va acompanyada d’una compensació (vòmits, laxants, exercici…), per la qual cosa l’augment de pes és una de les principals conseqüències. 

Els malalts acostumen a ocultar el menjar en llocs amagats per a ingerir-ne més avant, augmenten de pes, presenten insomni, s’avergonyeixen d’allò que han menjat, tenen una autoestima baixa, s’aïllen de manera sovint i tenen por de menjar davant d’altres persones.

També et pot interessar