Sis invents que no sabies que eren valencians

Sis invents valencians que no sabies que es crearen a la Comunitat Valenciana.

La Coca-Cola

Alguns diuen que la Coca-Cola és tan valenciana com l'orxata o l'aigua de València. Efectivament, es va inventar el 1880 a Aielo de Malferit. Tres amics d'aquesta població de la Vall d'Albaida crearen una destil·leria que servia, fins i tot, a la Casa Reial, i és allí on crearen un xarop fet d'anou de cola i fulla de coca. El portaren a una fira comercial a Filadèlfia, i allí és on John Pemberton, farmacèutic nord-americà conegut com a inventor de la Coca-Cola, va copiar la fórmula i va comprar per 30.000 pessetes la marca d'aquest xarop valencià, que es deia en origen Anou de Kola-Coca. Ens ho conta de primera mà l'actual propietari de la destil·leria d'Aielo, Juan Juan Micó, en el programa d'À Punt Trau la llengua: "Aigua ben destil·lada, pura, amb una anou de cola i coca, hi posàvem fulles de coca amb l'alcohol. Això es va prohibir i ara, doncs, hi posen cafeïna".

D'entre tots els ingredients, n'hi ha alguns que són secrets. La fórmula de la Kola-Coca es conserva guardada en una caixa forta a la destil·leria d'Aielo de Malferit, a la Vall d'Albaida.

El Trinaranjus

Encara que aquesta història no ha transcendit tant com la de la Coca-Cola, un altre refresc inventat pels valencians va ser el Trinaranjus. Inicialment es deia Naranjina, però els francesos li van canviar el nom per Orangina, que hui en dia és líder de vendes a França, per davant de la Coca-Cola. Aquesta beguda, feta a base de suc de taronja i sense gas, la va crear el farmacèutic valencià Agustín Trigo Mezquita. La botella original tenia una forma molt particular, amb tres taronges que decoraven la base. En els anys 40, aquesta beguda va passar a anomenar-se Trinaranjus, alguns conten que per aquestes tres taronges de la botella, altres conten que per la fusió de la primera síl·laba del cognom del creador, Trigo, amb l'ingredient principal, la taronja. Més avant, Schweppes-Cadbury va comprar la patent i es va comercialitzar per tot el món, simplement com Trina. Una dada curiosa sobre Agustí Trigo és que, a banda de l'inventor de Trina, va ser alcalde de València durant un any, el 1931. 

La ploma estilogràfica

La ploma estilogràfica també és valenciana, en concret, és de Xàtiva, a la comarca de la Costera. El taquígraf Francesc de Paula Martí Mora va inventar el 1803 aquesta ploma que després es va usar en tot el món. L'invent va consistir a posar el canut dins per a no haver d'usar la ploma i el tinter, i poder escriure més ràpid. Aquesta creació va rebre el nom de ploma-font i la van comercialitzar els britànics, per això se'ls atribueix aquest invent, encara que en origen és valencià. Francesc de Paula Martí també va introduir el taquígraf a Espanya i va inventar un alfabet per a sords. 

La ràdio

Tot el món sap que la ràdio la va inventar Marconi, però la va crear a partir d'uns estudis que va fer un valencià, Julio Cervera, de Sogorb. Ell va ser un militar i enginyer que va estar a la guerra de Cuba i, estudiant les ones electromagnètiques, va fer la primera transmissió sense fils. Era l'any 1902 quan Julio Cervera va aconseguir fer la primera emissió de ràdio amb veu humana, entre Xàbia i Eivissa, amb una distància de 85 quilòmetres. Marconi, en aquell moment, només feia transmissions de senyals, no de so ni veu humana. Onze anys després, Marconi passaria a la història com el creador de la ràdio, encara que aquest invent també se li pot atribuir a l'enginyer Nikola Tesla, que quatre anys abans que Julio Cervera ja havia fet diverses demostracions i publicacions dels principis de la ràdio. 

La Suavina

El bàlsam per als llavis conegut com a Suavina és un ungüent creat a Vila-real el 1880 per a donar solució als llavis tallats dels llauradors que treballaven principalment als camps de taronges de la Plana Baixa. La família del creador, el farmacèutic Vicent Calduch, encara en manté la patent, i el seu fill, Pepe Calduch, va ser el fundador del Vila-real CF el 1923. Per això, en els anys 20 l'equip groguet era conegur com "l'equip Suavina". Mateix producte, mateixa família i mateixa recepta des de 1880. I ara, el rebesnet del creador de la Suavina ha passat pel programa d'À Punt Tresors amb història per a contar-nos la seua trajectòria, però el que no desvela és la fórmula secreta amb què es va crear:

La Nancy

La popular nina anomenada Nancy es va crear a la població d'Onil, a la comarca de l'Alcoià, l'any 1968. Aquesta nina pertany a la joguetera Famosa, que és l'acrònim de Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil, Sociedad Anònima. D'aquesta nina clàssica trobem fins i tot col·leccions en què es pot veure l'evolució cap a una estilització en el disseny. En el reportatge de Tresors amb història entrevistem Vicent Vidal, treballador durant 49 anys, que ens mostra la primera de totes les Nancys. En la seua col·lecció fins i tot conserva la primera de les nines que es va crear en tot Espanya, que data de 1877 i es va fabricar a Onil: 

La inventiva valenciana continua

És el territori valencià un espai idoni per a la creació? Hi ha qui pensa que és així. Hi ha qui pensa que la confluència del bon oratge, de la tradició industrial i d’alguns dels referents del disseny a escala estatal i internacional fan que, tot plegat, el territori valencià siga un lloc de gent creativa. Altres objectes made in Comunitat Valenciana són també els escacs moderns, el paper de fumar o l’olla exprés, i és que l’enginy de les valencianes i els valencians ha traspassat fronteres durant dècades, fins i tot segles. Però quin és l’estat de salut actual d’aquesta capacitat inventiva amb denominació d’origen? N'aprofundim en aquest podcast de Focus, el programa de la ràdio d'À Punt.