El risc de pobresa entre xiquets i adolescents valencians va créixer vora huit punts el 2023

La taxa Arope (percentatge de persones en risc de pobresa i exclusió) entre xiquets i adolescents va augmentar el 2023 a la Comunitat Valenciana en 7,9 punts percentuals, i es va situar com la segona autonomia amb major increment, només per darrere de les Balears (8,1 punts).

Este indicador va pujar també a Cantàbria (4,1), Andalusia (3,8), Aragó (3,6), La Rioja (3,4), Extremadura (2,6), Navarra (1,5) i Galícia (0,9), mentre que es va reduir a les Canàries (4 punts percentuals menys), Castella-la Manxa (3,6), Astúries (3), Múrcia (2,6), Castella i Lleó (1,3), Madrid (1) i el País Basc (1). "No totes les comunitats autònomes van al mateix ritme i no tenen les mateixes problemàtiques", ha assenyalat hui dilluns Eva García, autora de l'informe Anàlisi de l'Enquesta de Condicions de Vida amb Enfocament d'Infància 2024, elaborat per la Plataforma d'Infància.

Esta organització, que aglutina a més de setanta associacions d'infància, ha alertat que la manca material severa en xiquets i adolescents ha tornat a marcar, per segon any consecutiu, un màxim històric, ja que ha arribat al 10,8% de les llars amb menors. L'informe situa a Espanya com el segon país de la Unió Europea amb la taxa de pobresa infantil econòmica més alta (28,9%), per darrere de Romania.

La manca material severa inclou factors com no poder permetre's anar de vacances almenys una vegada a l'any, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies o mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. "No ha sigut un bon any", ha afirmat Eva García, perquè hi ha 116.000 xiquets, xiquetes i adolescents més en risc de pobresa i exclusió social que el 2022, sent els adolescents el grup amb major risc de pobresa (37%).

L'autora de l'informe ha destacat que la taxa del 10,8% dels xiquets, xiquetes i adolescents amb mancances materials severes és la més alta des del 2008, quan es va començar a arreplegar dades. Implica, per exemple, que la pobresa alimentària i energètica es troba en màxims històrics: prop d'un milió i mig de menors pateixen pobresa energètica, ja que no poden mantenir l'habitatge a la temperatura adequada, i més de mig milió poden estar patint malnutrició, perquè no poden menjar carn o peix dos vegades per setmana.

L'informe destaca que les famílies monoparentals són les més vulnerables perquè el 53% està en risc d'exclusió social i el 45% està en risc de pobresa. Ressalta, a més, la precària situació de moltes famílies nombroses; en llars amb tres menors d'edat, el risc de pobresa i exclusió social arriba al 51,7%.

Entre els factors que incrementen el risc de pobresa en famílies amb xiquets, l'estudi subratlla l'origen dels progenitors —un 73,3% dels xiquets amb pares d'origen estranger estan en risc en exclusió social— i el nivell d'estudis —el 76% dels menors amb pares amb sol estudis primaris té més possibilitats de pobresa—.

El director de la Plataforma d'Infància, Ricardo Ibarra, ha considerat que a Espanya no s'inverteix prou per a lluitar contra la pobresa infantil i ha insistit en la necessitat de comptar amb una ajuda a la criança de caràcter universal, aprovar un permís parental remunerat de quatre mesos per a donar suport a la conciliació i invertir en l'ingrés mínim vital.