EN CONTEXT | La resistència bacteriana és una pandèmia silenciosa que posa milers de vides en joc
L’abús dels antibiòtics crea bacteris superresistents que maten unes 4.000 persones a l’any a Espanya
Les infeccions de transmissió sexual s’han disparat a Espanya. Segons el Ministeri de Sanitat, des de l’any 2000 s’han produït increments de més del 1.000% en gonorrea, sífilis i clamídia. De fet, actualment tenim les taxes més altes des que es tenen dades. Mònica Molner, metgessa de salut sexual i reproductiva, explica, en declaracions a À Punt, que s’enfronten a gonorrees i clamídies “cada setmana” i que afecta més gent jove, d’entre 20 i 40 anys que manté relacions sexuals sense preservatiu perquè prenen la píndola o utilitzen altres mètodes anticonceptius.
Un 75% dels infectats són homes, enfront d’un 25% de dones, de totes les orientacions sexuals, i les pràctiques de risc disparen el perill, indica Molner. La metgessa recorda que practicant sexe sense preservatiu és molt fàcil contagiar-se d’una gonorrea o clamídia. La solució per a aquesta mena d’infeccions és la utilització d’antibiòtics que “es carreguen” el bacteri que siga. Però el consum excessiu d’aquests fàrmacs és molt perillós i, malauradament, se n’abusa perquè hi ha molta gent que pensa que serveixen per a qualsevol malestar o afecció, afirma Molner. A més, no es completen els cicles de consum, sinó que es prenen només durant un parell de dies fins que s’observa una millora. “Al final es genera resistència”, adverteix la metgessa.
Si un pren antibiòtics sense que li calga, els bacteris es fan resistents a eixos antibiòtics.
Rosa Oltra, especialista en resistència antibiòtica de l’Hospital Clínic de València, explica que el consum d’antibiòtics sense que siga necessari fa que els bacteris es facen resistents a aquests antibiòtics. I això genera l’aparició de bacteris superresistents, com ara la gonorrea resistent o supergonorrea, que ha multiplicat per 25 les infeccions i que és causada per uns bacteris que no responen al tractament amb antibiòtics i, per tant, “no se’n va”, especifica Molner.
Però aquest no és l’únic bacteri superresistent o multiresistent, n’hi ha tota una tirallonga de superbacteris difícils d’eliminar, ja que els bacteris són microorganismes que muten ràpidament, i creen individus immunes als antibiòtics.
Aquest fenomen no es dona només en la salut humana, sinó també en ramaderia i agricultura, segons apunta Pilar Domingo-Calap, del grup d’investigació biomèdica I2 SysBio de la Universitat de València (UV) i el Consell Superior d’Investigacions científiques (CESIC).
Els superbacteris maten 4.000 persones a l’any a Espanya, més que les que maten juntes la grip, la tuberculosi i la Sida, i quatre vegades els morts en accident de trànsit.
Es tracta d’un problema greu. Segons el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics de 2022, es calcula que a Espanya moren 4.000 persones a l’any per aquests superbacteris. Això són més que les que maten juntes la grip, la tuberculosi i la sida. I quatre vegades els morts en accident de trànsit. Això els converteix en una pandèmia silenciosa.
De fet, es preveu que per a l’any 2050 la principal causa de mort als hospitals siguen les infeccions per bacteris multiresistents, ja que és en aquests centres de salut on es concentren el 70% de les infeccions afirma Rosa Oltra. La causa és que quan els pacients ingressen se’ls connecten tota mena de dispositius, sondes i vies, tot “portes d’entrada de bacteris superresistents”, indica.
Moltes vegades la causa de la mort d’una persona ingressada no és la patologia per al que va arribar a l’hospital, sinó per la infecció que ha agafat allí. Per això els hospitals ja no ingressen als pacients si no és totalment necessari i, a més, busquen noves formes d’enfrontar-se als superbacteris. Nous antibiòtics que cal reservar i utilitzar de forma molt limitada per perquè no es facen resistents.
Els fags són virus de bacteris. Virus que estan en l’ambient. I anem a buscar una combinació d’un fag que mate de forma molt concreta i específica eixe bacteri multiresistent
La investigació per a combatre aquest problema porta al grup d’investigació biomèdica I2 SysBio de l’UV i el CESIC a desenvolupar els fags, virus de bacteris que estan en l’ambient. La tasca de l’equip investigador és trobar fags que maten de forma molt concreta i específica un bacteri multiresistent concret, explica Pilar Domingo-Calap. És a dir, que són una mena de “minimalalties” per als bacteris multiresistents.
Els fags, la gran esperança
Els fags són la gran esperança de la lluita contra la resistència bacteriana. En el laboratori on treballa Domingo-Calap s’estan fent els primers tractaments amb fags a Espanya, i “han salvat la vida” d’algunes de les persones que els han rebut. “Les condicions i la seua qualitat de vida han millorat moltíssim”, afirma la investigadora.
