El repte d'arribar a la universitat per als joves tutelats

“No conec a ningú al meu centre que haja arribat a estudiar ni tan sols el batxillerat” (Christopher Simons, menor extutelat)

Un grup de joves extutelats que cursen una carrera universitària / À Punt NTC

La vida dels joves tutelats és tot un repte quan compleixen la majoria d'edat i ixen del centre d'acollida. Només uns pocs es plantegen estudiar en la universitat. À Punt Notícies ha parlat amb alguns d'aquests joves extraordinaris, com Cristopher, Belén o Jenni. Ells són tres joves extutelats que tenen com a meta un títol universitari. Van créixer en un centre d'acollida i tenen clar el futur que volen, tot i que no és el més habitual.

Christopher Simons vol estudiar Enginyeria Informàtica: “No conec a ningú al meu centre que haja arribat a estudiar ni tan sols el batxillerat”. Vicent Cabedo, director de la Càtedra d'Infància i Adolescència de la UPV, confirma les dades: “Enguany només estudien tres extutelats i l'any que ve se'n preveuen nou, com a màxim”. Coincideixen que és necessària més informació i foment de l'estudi quan són adolescents.

Belén Creix, estudiant del grau d'Educació Social, explica la problemàtica: "És molt difícil tindre eixa edat i, en totes les coses noves que et venen, tindre interés també per l'àmbit acadèmic, perquè és l'última cosa que et preocupa".

A Jennifer li va tocar posar-se a treballar a penes fets els 18 anys. Temps després, ho va compaginar amb els estudis del grau de mestra en Educació Infantil: “Jo treballava per a cuidar de mi, no per a donar diners a ma casa, treballava perquè, si no, no tenia casa, ni diners, ni res. Ha sigut una etapa molt estressant."

En aquestes jornades comparteixen les experiències perquè altres joves tutelades i tutelats tinguen un espill on mirar-se. I llancen un missatge: “Encara que tinguen suport social i part d’una figura paterna com pot ser un educador, al final té un cert límit i és una decisió de cadascú el que vol fer amb la seua vida”. 

També et pot interessar

stats