Els reis d’Espanya visiten les famílies afectades per la riuada de Sant Llorenç

Els reis d’Espanya han recorregut aquesta vesprada els carrers de Sant Llorenç des Cardassar, la localitat mallorquina més afectada pel desbordament del torrent de ses Planes. 

Els monarques han visitat algunes de les cases, moltes de les quals estaven negades pel fang encara aquest matí, i han mostrat solidaritat per les pèrdues materials i la mort de 12 veïns a la comarca del Llevant, en la major catàstrofe de la història recent de Mallorca. 

Felip i Letícia s’han desplaçat a la zona immediatament després de la tradicional recepció que han oferit al Palau Reial a les 13:15 hores, amb motiu del Dia de la Hispanitat.

Durant una hora i mitja, els reis han comprovat en primera persona els efectes de la riuada en les vivendes i han conegut de mà dels veïns com es va viure la tragèdia al municipi. A més han visitat el centre de coordinació de la catàstrofe, per a conèixer els treball dels efectius de seguretat i dels centenars de voluntaris que s’han sumat a les tasques de neteja.

"Ens anem amb un missatge i amb una imatge molt positiva de l'enorme capacitat de superació i de solidaritat dels mallorquins”, ha destacat el rei Felip al final de la visita, on els monarques han estat acompanyats pel ministre de Ciència, Educació i Universitats, Pedro Duc; la presidenta balear, Francina Armengol, i les màximes autoritats de la illa. 

La prioritat, trobar el menor desaparegut

A les 8:00 del matí s’han reactivat les tasques de recerca del xiquet de 8 anys que continua desaparegut des del dimecres passat a causa de la torrentada que va patir la comarca del Llevant, a l’illa de Mallorca. Després que aquest dijous els equips de rescat trobaren els cadàvers d’una dona i un home al municipi d’Artà, s’eleven a 12 les víctimes mortals per l’avinguda d’aigua que va afectar l’àrea dimarts.

De les 12 persones mortes, la Guàrdia Civil ja ha pogut identificar-ne 9. Entre elles hi ha 6 espanyoles, una dona holandesa i un home i una dona de nacionalitat britànica. 

La principal prioritat per a hui, més enllà de continuar amb les tasques de neteja de les zones afectades, entre elles el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, és localitzar el menor desaparegut. Uns 150 efectius han estat treballant durant tota la nit però encara no l’han trobat. 

El capità de l’UME Santiago Lanegui ha explicat en Les notícies del matí que les tasques de recerca es reactivaran a la zona de Son Carrió, a la part de baix de Sant Llorenç. Precisament en aquesta àrea es van trobar dijous alguns objectes personals, en concret una motxilla i una samarreta. 

Un al·luvió d'ajuda

A la zona zero del desastre es treballa sense descans per a restaurar la normalitat tan prompte com siga possible. Segons ha indicat el capità Lanegui, la neteja de vials ja ha finalitzat. El dispositiu d’emergències ha treballat també durant tota la nit en la vigilància del poble de Sant Llorenç des Cardassar per a evitar robatoris i saquejos. Però no només treballen els militars i les forces de seguretat, ja que una onada de voluntaris ha envaït els carrers del municipi i s'ha bolcat en les tasques de neteja. 

De fet, el servei d'emergències balear ha avisat que els locals de Sant Llorenç des Cardassar estan ja "plens" d'ajuda i ha informat que les donacions es poden fer arribar a través del local social de la Parròquia de Crist del Rei de Manacor. 

L'entitat ha explicat també que la quota de persones voluntàries per a divendres està ja coberta. Les persones que vullguen afegir-s'hi per a dissabte poden fer-ho a través del telèfon 012.

El Consorci de Compensació d’Assegurances preveu que les reclamacions per danys superen el miler i arriben a quantitats milionàries. La primera estimació del cost de les reclamacions és d’uns 8 milions d’euros, mentre que els danys a les carreteres pugen a 23 milions. De fet, a partir de dilluns l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar començarà a tramitar les ajudes i les reclamacions dels afectats. 

Per la seua banda, els bombers del Consell de Mallorca denuncien problemes de coordinació i manca de mitjans per a fer front a l’aigua en una zona amb alt risc d’inundacions.